mirmanda

Vídeo | llibres sobre frontera d'afers & mirmanda

2012-01-10T01:03:00.004+01:00

Afers & Mirmanda: "Observar les fronteres, veure el món" / "L'Afrontera. De la dominació a l'art de transgredir" (2011)
Un projecte en català des del Nord, «Mirmanda», portat a la pràctica amb una editorial del País Valencià, «Afers»: junts han tirat endavant la col·lecció que s'enceta amb els dos llibres que es presenten en aquest vídeo...!!!

Buscant l’«afrontera», de Daniel Bonaventura

2011-10-23T13:39:00.001+02:00

Diverses iniciatives socials, culturals i econòmiques intenten en els últims anys superar les fronteres que han mantingut separat el territori que cavalca sobre l’eix Perpinyà-Figueres-Girona.

Quina quimera! Un grup de persones ha pres el nom de Mirmanda, la ciutat imaginària que la tradició situa al municipi rossellonès de Terrats, per reivindicar l’existència d’un país fortament cohesionat, que en termes estrictament geogràfics cavalca sobre l’eix Perpinyà-Figueres-Girona. Mirmanda és també el nom del seu òrgan de comunicació, una revista de cultura dirigida per Òscar Jané i Joan Peytaví que poc a poc es va donant a conèixer amb presentacions territorials. I Mirmanda és finalment el títol d’una nova col·lecció de llibres de l’editorial Afers/Grup Mirmanda [L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir (Òscar Jané i Eric Forcada, eds.) i Observar les fronteres, veure el món (Òscar Jané i Queralt Solé, eds.)].
Tot ha estat llegir els treballs de recerca del Grup Mirmanda i fer un salt fabulós en el temps, un viatge a la meva experiència d’infantesa amb les fronteres, quan era un minyó despert que observa el món des de la perspectiva, els interessos i els perjudicis d’una família de botiguers gironins. Ara sé com la frontera pot arribar a condicionar les vides de les persones i la idiosincràsia d’una societat. Però fa anys, quan amb la família ens dedicàvem desesperadament a creuar fronteres, no ho sabia.
La meva no era una família del tot convencional. El pare, Lluís Bonaventura (Girona, 1931-2009), va ser el funda dor del mític Cafè Bar L’Arc de Girona, obert l’any 1957 a la plaça de la Catedral, centre de reunió de la «gauche divine» i de sectors que des de la clandestinitat, mentre esperàvem la derogació del franquisme, preparaven l’accés a les institucions de govern. L’Arc, el que té «una catedral al pati», encara funciona avui com un bar turístic.
La qüestió és que Lluís Bonaventura, Lluís de L’Arc, es desvivia pels negocis, i constantment necessitava proveir-se de matèries primeres. Tenia fama de sibarita i al seu bar servia les més selectes marques de whiskys i altres alcohols que no es trobaven amb facilitat a l’Espanya autàrquica. Encara ara m’envaeix una emoció i alegria, com de llum alliberadora, quan recordo aquelles tardes de dilluns que els pares venien a l’escola Annexa a buscar-nos a mi i al meu germà Lluís per portar-nos nord enllà, travessar la frontera i abandonar la rigidesa, grisor i mediocritat de l’Espanya franquista, ni que fos només per unes hores. Com que el gremi de l’hoteleria, molt esclau, treballa els caps de setmana, a casa la festa setmanal era dilluns. El mestre ens deixava sortir a mitja tarda davant la mirada d’enveja dels companys de classe. Començava l’aventura. Viatjàvem primer en un Dos Cavalls i després en un Renault 12.
El pare era un home de partit pres i hi havia coses que no suportava. Era absolutament al·lèrgic a tot el que feia tuf d’Espanya resclosida. No suportava l’oficialitat casernària de la ciutat de Madrid, ni els uniformes militars o religiosos, ni la cridòria xavacana. I sempre, indefectiblement, al domicili familiar, al bar mentre treballàvem o al cotxe mentre viatjàvem, vivíem connectats a les emissores de ràdio franceses, France Inter, France Musique o France Culture. De la mateixa manera, quan va arribar la televisió —un Optimus va entrar a casa l’any 1964—, va enfocar l’antena cap al Rosselló per captar els canals francesos, que curiosament el franquisme no havia prohibit, i sí ho van fer més endavant els governs democràtics, com ara han prohibit TV3 a València.

La primera frontera

Vam viure sense moure’ns de casa una primera frontera molt impactant, que és la comunicacional. L’oferta francesa se’ns presentava com un exemple modèlic de modernitat, qualitat i llibertat. Era també la França sensual de les pel·lícules eròtiques.
Aquestes són experiències inesborrables viscudes entre mitjan anys seixanta i mitjan anys setanta, durant la llarga i inacabable agonia franquista. Van ser moltes les setmanes, potser a raó d’una mensual, que el dilluns marxàvem de classe abans que sonés el timbre per iniciar un viatge al Rosselló, unes vegades, i les altres a Andorra, a voltes creuant tempestes de neu, on ens quedàvem a dormir i, per tant, ens perdíem també la classe del dimarts, encara que això era més excepcional. A Perpinyà i Andorra ens proveïem d’alcohols, tabacs, perfums, algunes revistes, productes com les famoses pastilles Vichy i també discos i aparells tecnològics. En el deliciós entramat de carrerons comercials del centre de Perpinyà hi havia una botiga de discos on compràvem novetats que, tot i que ara sembli impossible, trigaven moltíssim a arribar a Espanya o bé no hi arribaven mai. Era el nou jazz nord-americà, per exemple la música magnètica de John Coltrane, Miles Davis, Billy Cobham, el soul de Grover Washington Jr o la genial versió funky que Eumir Deodato va fer de l’obra de Richard Strauss Also sprach Zarathustra. Més endavant van obrir un gegantí hiperpermercat que, seguint el model americà, es va instal·lar als afores de Perpinyà, en detriment del dinàmic barri comercial del centre. És l’hipermercat que, amb successius canvis de nom —Escale, Mamut, Auchan—, encara funciona a tota vela a l’entrada de la capital rossellonesa. Allà ens proveíem de bons vins, xampanys, whiskys, xocolates, formatges roquefort, camembert o brie i altres delícies de la refinada gastronomia francesa, sense oblidar el llegendari Calvados amb a seva aroma de poma, ni els conyacs de reserva de marques caríssimes com Napoleon o Martell. Amb tots aquests productes i amb aquella música exòtica que no es podia escoltar enlloc més, el bar L’Arc oferia un atractiu irresistible.
La frontera, doncs, era també comercial, i com passava amb la comunicacional, intentàvem superar-la i ens semblava que érem més lliures. Perpinyà era aleshores, per comparació amb Girona, una ciutat mol avançada, un viatge al futur. Pels seus carrers senyorejaven cotxes utilitaris i de luxe de marques i models inexistents a l’altre costat de la ratlla fronterera. Als aparadors d’aquelles animades botigues vam veure els primers televisors en color quan a Girona encara ens quedava molt temps de blanc i negre. Aquesta era la frontera dels mercats. Teníem la sort que el pare duia sempre un bon feix a la butxaca, en pessetes o en francs, perquè abans de l’euro canvi de moneda era un ritual imprescindible.
Sempre frontera amunt, frontera avall. Però no tot eren flors i violes. En una ocasió vam carregar fort de whisky a Andorra. Vam sortir pel Pas de la Casa, perquè aquesta frontera era molt fàcil de superar. El problema era que tornaves per «França», que en dèiem, i et veies obligat a superar una segona duana per entrar a Espanya, la de la Jonquera. Si anàvem carregats sempre escollíem aquesta ruta, que era la del nord, la francesa, per comptes de la del sud, per la Seu d’Urgell, molt més impermeable i temible. El maleter del Renault 12 anava aquell dia ple d’ampolles i els nens, jo i el meu germà, teníem al nostre càrrec un parell d’ampolles cadascun sota el corresponent seient del darrere. Les instruccions eren de dissimular i no baixar del vehicle en cas de control. A la frontera de la Jonquera sempre et feien parar dues vegades, primer la Guàrdia Civil i després els Gendarmes, o viceversa, segons anessis o vinguessis. S’acostava el perill. El cor se t’accelerava. Mai se sabia com podia acabar.
«¿Algo que declarar?» Era la pregunta retòrica, el moment més tens. Si portàvem poca cosa, la declaràvem i, efectivament, ens deixaven passar. «¡Siga usted!». Si anàvem carregats, havíem de mentir i dir que no portàvem res o bé declarar només una part de la mercaderia. La Guàrdia Civil no ens va enxampar mai, però aquella carregada de whisky a Andorra va acabar malament per culpa dels Gendarmes, que van aparèixer on menys els esperàvem, en un control improvisat de carretera pels volts de Font Romeu. Els Gendarmes ens van denunciar i vam haver de passar una mala tarda a Perpinyà per normalitzar la situació pagant una multa forta. Arran d’allò, el pare va emmarcar una foto que encara corre per casa on se’l veu al costat del rètol que indica els 2.407 metres d’alçada del port d’Envalira, d’Andorra, amb la següent inscripció: «Aquí dalt sí que es respira tranquil, sense cap gendarme ni Guàrdia Civil».

Un ritual amb risc afegit

Aleshores no teníem gaire consciencia política i creàvem la frontera com un ritual amb un punt afegit de risc emocionant. Més endavant, arran del contacte amb gent com en Manuel Costa-Pau, de Gaüses, aprendríem quins són els límits del nostre país, i veuríem amb uns altres ulls aquella ciutat de Perpinyà que abans ens semblava tan estrangera, tan francesa. Ara la veiem com una altra ciutat catalana, molt propera, només que el matalàs que soterra la catalanitat allà és francès, i aquí és espanyol. En fi, qui m’havia de dir de petit que d’adult aniria a Perpinyà a manifestar-me en favor de la llengua. Al tombant del mil·lenni hi va haver a Perpinyà diverses manifestacions, algunes massivament concorregudes, en defensa del català. Era la frontera lingüística. Ara fins i tot hi hem fet amics, allà, com l’Eric Forcada, també «mirmandià», i ens comencem a moure amb naturalitat cap aquí i cap allà.
Però no ha estat fins al present, gràcies a les interessants aportacions de la gent de Mirmanda, que he descobert que hi ha moltes fronteres, no només geogràfiques, també mentals i interiors, i que amb aquelles escapades a Perpinyà i Andorra el que realment buscava en Lluís de L’Arc era l’«afrontera», aquest concepte que he après llegint Mirmanda i que bé em permetreu definir com una mena de paradís sense limitacions, on pots comprar i beure tot el whisky que et vingui de gust, menjar els millors formatges i parlar dels teus temes preferits en la llengua pròpia, sense que cap policia t’hi posi pegues. No hi ha dubte que Mirmanda ajuda el món a avançar vers l’«afrontera». Ara sé que durant uns anys, per a molta gent, L’Arc va ser un terreny d’«afrontera». Escoltant la ràdio i la televisió franceses, buscàvem l’«afrontera» comunicacional, comprant formatges i alcohols, buscàvem l’«afrontera» comercial, i més endavant, en les manifestacions a Perpinyà, buscàvem l’«afrontera» linguüística.
I una nova i prometedora «afrontera» ens obre avui un món d’oportunitats. Penso en el flamant Teatre de L’Arxipèlag, projectat per l’arquitecte Jean Nouvel a Perpinyà, inaugurat precisament aquesta tardor amb un espectacle amb Carles Santos, Daniel Tosi i altres artistes catalans de les dues bandes de la ratlla. El teatre, dirigit per Domènec Reixach, que havia estat al front del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), s’alimentarà de coproduccions gironino-rosselloneses, per via d’un acord amb el centre El Canal de Salt, amb la participació de la gent del Festival Temporada Alta.
Un altre exemple: el Campus d’Excel·lència Internacional, l’anomenat Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua, aplega les universitats de Girona, Perpinyà, les Illes Balears i París VI. El campus, relacionat amb la creació de 33 empreses de base tecnològica, espera la imminent aprovació definitiva per part del Govern espanyol.
Un tercer exemple: divendres 21 se celebrava a Perpinyà la conferència sobre màrque ting territorial titulada «Podem sumar les marques Perpinyà i Girona?», amb la participació de Jean-Paul Alduy, president de l’Aglomeració Perpinyà-Mediterrània; Jaume Torramadé, president de la Diputació de Girona; Carles Puig demont, alcalde de Girona, i Vincent Dumas, president d’Opencat, entitat organitzadora.

Una marca mediàtica

L’«afrontera» ja és aquí, i en trobaríem molts més exemples. Hi ha qui hi busca ja oportunitats, com els editors del diari digital La Clau, un mitjà de comunicació adreçat precisament a aquesta nova regió emergent en l’eix Perpinyà-Figueres-Girona, a la qual potser s’escauria de trobar un nom encertat, una marca que fes fortuna mediàtica i la identifiqués. En l’acte de presentació de Mirmanda el dia 6 d’octubre a la Llibreria 22 de Girona, l’escriptor Manuel Costa-Pau va proposar el nom de Tramuntana, i l’historiador Enric Pujol va considerar suficient la denominació de Catalunya Nord per referirse a aquells territoris que hi ha per damunt de Barcelona i mirant cap a l’Est.
En qualsevol cas, sota el matalàs espanyol i sota el matalàs francès, i a banda i banda de la frontera que el xoc d’aquests feixucs matalassos traça sobre els alts cims pirinencs, reposa un país molt antic, de tradicions mil·lenàries, arrelat en la cultura del vi, l’oli i el pa, que enca ra es manifesta com una unitat als dos costats de la ratlla i emergeix de nou quan n’hi ha ocasió, com una ullada de sol entre núvols. Qui aprecia la llonganissa pot fàcilment comprovar com l’elaborada a l’Empordà i la Garrotxa no té cap diferència essencial respecte de l’emboti da al Vallespir o al Rosselló. Les dues comparteixen la mateixa forma boteruda de l’art romànic primigeni i el mateix gust entranyable de la carn ben saonada de porc. Es pot fer també la prova amb els espirituosos vins i concloure que res no separa el de Banyuls –fa mós per la perícia comercial francesa–, i les divi nes misteles, garnatxes, moscatells i vins rancis elaborats a la banda sud del Pirineu. I és que aquesta és una «unió multisecular que no podia pas trencar-se en sec pel fet de plantar-hi unes fites merament polítiques i posar a banda i banda petites guarnicions de carrabiners», aclareix Josep Pla a l’homenot «Aristides Maillol».
Un país mil·lenari que ara sembla tornar a ressorgir, però no es pot oblidar que aquesta emergència es produeix gràcies a l’aquiescència i els recursos abocats pels mateixos estats que, ben sovint a contracor, enduts per l’onada europeista, i a través de les inversions dels programes anomenats «transfronterers», com els fons Interreg, doten ara la construcció de l’esmentat teatre de L’Arxipèlag o el campus d’excel·lència universitari del Turisme i de l’Aigua. Però aquest país català mil·lenari no posseeix aquesta poderosíssima arma que és un estat, com sí tenen espanyols i francesos, i no només la utilitzen cada dia per continuar construint encara la seva tronada frontera que emmascara el país real, sinó que en qualsevol moment poden estar temptats de repensar-s’hi i fer marxa enrere en l’esperit europeista. La progressió històrica convida a pensar, però, que aquesta seria en qualsevol cas una regressió temporal. No en va estem en un món que avança indefectiblement cap a la mundialització, cap a la supressió de les fronteres.

Daniel Bonaventura
“Dominical”, Diari de Girona (23-X-2011), pp. 8-9

Fotografies: (1) Lluís Bonaventura, «Lluís de L’Arc», posa les cadenes al seu Renaul 12 per superar les carreteres pirinenques glaçades (foto: Daniel Bonaventura). / (2) El teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà, projectat per l’arquitecte Jean Nouvel, recentment inaugurat, acollirà produccions teatrals gironines (foto: Diari de Girona). / (3) Lluís de l’Arc tasta un dels alcohols que servia al seu bar de la plaça de la Catedral (foto: Diari de Girona). / (4) Un control de la Guàr dia Civil a l’antiga duana de la Jonquera (foto: Diari de Girona). / (5) Lluís de L’Arc i Aurora Brunet, amb el seu Renault 12, en una travessa pirinenca en plena nevada (foto: Daniel Bonaventura). / (6) La família Bona ventura davant el restaurant Chez Bebert la Pipe del Pas de la Casa, a Andorra (foto: Daniel Bonaventura).

Assajos sobre la frontera

2011-10-18T13:56:00.002+02:00

Els llibres Observant les fronteres, veure el món i «L’afrontera. De la dominació a l'art de transgredir [Afers] reflexionen sobre les relacions entre territoris i sobre la construcció de la UE. Els autors tracten tant les implicacions culturals, lingü.stiques i socials com les econòmiques.

El grup Mirmanda estrena col·lecció pròpia dins de l’Editorial Afers amb un díptic, dos llibres germans que analitzen la frontera des de múltiples punts de vista. Segons explica el seu coeditor, l’historiador Òscar Jané, Mirmanda va nèixer l’any 2006 com un projecte de revista «amb vocació extralocal, amb un equip que toqués temes universals des de Perpinyà, des de Figueres i d’altres localitats. A partir del tercer o quart número hem adoptat la noció de la frontera com un tema d’estudi principal».
Mantenir la revista va fer que es generés un grup d’estudiosos cada cop més eclèctic, que es va consolidar amb diverses trobades i amb les jornades Observar les fronteres, veure el món, que han tingut com a resultat un llibre homònim. Dels dos volums editats, aquest representa la vessant més pràctica. Per a Jané, inclou articles amb un ventall temàtic tan ampli «que poden interessar a qualsevol: tracten d’art, de llengua, de comerç, d’euroregions, de les fronteres marítimes i la pesca… La idea és que cada lector hi trobi realitats pròpies, o al menys respostes possibles a preguntes del seu entorn». Entre els vint-i-un textos inclosos s’hi poden trobar des de mirades a l’abadonament administratiu del patrimoni mediambiental de La terreta (Ribagorça) a una anàlisi dels fluxos humans, laborals, econòmics i culturals que es deriven de la particular situació de Ceuta. També s’analitzen i es confronten models d’administració pública que poden ser eficients en un context de retallades: «Ara ens preguntem perquè serveix un eurodistricte, però desconeixem que és una entitat força petita que facilita que Figueres i Perpinyà posin coses en comú».
A l’altre volum, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir, predomina un enfocament més teòric. El filòsof Hervé Fischer, per exemple, reivindica la necessitat d’un mite que «conciliï els mites de la unitat i de les diferències (...), que reconciliï ètica planetària i diversitat cultural». Per a alguns dels participants, les fronteres haurien d’eliminar-se, per a d’altres, no són intrínsecament negatives. Segons Jané, «les visions discrepants, fins i tot contraposades, són molt útils. I aquest tema admet múltiples perspectives. Al món universitari normalment els projectes s’acaren des d’un àmbit, però nosaltres hem sentit què poden explicar sobre la frontera un geògraf italià, un economista alemany, un sociòleg quebequès...».

Futurs possibles d’Europa

Sembla especialment interessant analitzar les relacions transfronteres des de Catalunya, i més en un marc de construcció europea vacil·lant. Potser la cultura catalana podria trobar més facilitats en una estructura comunitària que dins de països centralitzadors. Però a parer de l’historiador, això dependrà de «cap a on vagi la UE. Si el model és de predomini dels estats tot és més complicat per la tendència que han mostrat Espanya o França. Però hi ha gent al continent que entèn perfectament que la nostra llengua pot ser un pont lingüístic entre ciutats, que valora tot allò que pugui relligar col·lectius. I des de Mirmanda no podem decidir, però veiem algunes coses i les posem sobre la taula. Per pensar-hi a nivell teòric, però també per donar respostes a problemes que vivim actualment».
El projecte europeu passa per un moment delicat. Mentre les antigues fronteres perden importància, l’agència FRONTEX evidencia la intenció de blindar la UE perquè no hi accedeixin ciutadans d’altres països. Per a Jané, en tot cas, els antics espais s’han de reformular i s’ha de veure «què poden aportar les fronteres intraeuropees, que jugaven el paper de barreres i ara han de convertir-se en frontisses de desenvolupament. És una decisió política. Si vols fer acords amb altres societats europees, els fas».
Malgrat la creació d’euroregions i eurodistrictes, la col·laboració entre territoris de diversos estats segueix creant recels. Jané esmenta la inexistència d’una comunicació directa i eficaç entre dues ciutats amb evidents relacions lingü.stiques: «Molts pensen que l’aliat natural de Tolosa és Barcelona i no París. En canvi ara parlem d’un AVE fins a Montpeller i seguim oblidant-nos de Tolosa quan és un centre de la indústria aeroespacial ». Segons l’historiador, de vegades el conflicte és interior, i les fronteres autonòmiques tenen més importància que les que separen països. Per això acaba afirmant que «el que pesa no és la línia del mapa, sinó el que s’ha anat projectant des de l’àmbit polític. Al final compta la frontera interior de cadascú, la manera com cada individu la interpreta. El cas de la Cerdanya és evident, no existia una frontera psicològica fins que el franquisme la va crear».

Ignasi Franch
El Triangle, 1.032 (7-X-2011), p. 52

NOVETAT: Mirmanda 5 - Economia i turisme. Construcció d'un espai nacional

2011-10-07T23:56:00.003+02:00

Ja podeu trobar a les llibreries el número 5 de la revista Mirmanda amb el monogràfic “Economia i turisme. Construcció d'un espai nacional”, amb les col·laboracions de: Teresa Riba, Francesc Roca, Emili Gasch, Anna Lladó, Pere Becque, Walter Soubirant, Josep Jané Solà, Manuel Costa-Pau, Modest Fluvià, Ricard Rigall-i-Torrent i Joaquim Llimona. A més, hi col·laboren: Anne-Laure Amilhat Szary i Marie-Cristine Fourny amb idees sobre art i fronteres!
+ info a www.mirmanda.com
El podeu aconseguir a les llibreries o bé online en aquest enllaç

Presentació llibres Mirmanda-Afers a Girona, dijous 6 d'octubre a les 20h

2011-09-27T16:17:00.003+02:00

L’Editorial Afers, Mirmanda i la Llibreria 22 es complauen a convidar-vos a l’acte de presentació dels llibres coeditats per Afers i Mirmanda:
- “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir” (Oscar Jané i Eric Forcada, eds.) i
- “Observar les fronteres, veure el món” (Oscar Jané i Queralt Solé, eds.),
que se celebrarà el dijous 6 d’octubre del 2011, a les 20 hores, a la Llibreria 22 (carrer Hortes, 22, Girona)
-----------------------------------------------------------
Hi intervindran: Jordi Font Agullo ( director del MUME), Daniel Bonaventura (periodista), Eric Forcada (Mirmanda) i Oscar Jané (Mirmanda).

Presentació dels nous llibres d'Afers i Mirmanda a Barcelona

2011-09-05T11:26:00.003+02:00

Benvolguts/des, Us convidem el proper dijous 8 de setembre, a les 20 hores, al celler de vins i caves Artdevins (Villarroel, 18, de Barcelona), a la presentació dels llibres coeditats per l'editorial Afers i Mirmanda:

L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir,
a cura d’Òscar Jané i d’Eric Forcada

i Observar les fronteres, veure el món,
a cura d’Òscar Jané i de Queralt Solé.

Hi intervindran:

Simona Skrabec (escriptora i traductora)
Eric Forcada (coeditor del primer volum)
Òscar Jané (coeditor dels dos volums)
Vicent Olmos (editor d'Afers)

+ info: http://editorialafers-agenda.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com/ / http://www.editorialafers.cat/

Presentació dels nous llibres d'Afers i Mirmanda a Puigcerdà

2011-08-22T19:29:00.003+02:00

Benvolguts/des,

Com no podia ser altrament, us convidem a la presentació dels nous llibres editats per l’editorial Afers i Mirmanda, que tindrà lloc a:

Arxiu Comarcal de la Cerdanya a Puigcerdà

el divendres 26 d’agost a les 19h

L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir, a cura d’Òscar Jané i d’Eric Forcada

i Observar les fronteres, veure el món, a cura d’Òscar Jané i de Queralt Solé.

Hi intervindran els seus editors:

Queralt Solé i Oscar Jané

Us hi esperem!

+info: http://mirmanda.blogspot.com / http://www.editorialafers.cat

Nou llibre del Grup Mirmanda - Editorials Afers [2]

2011-06-20T20:51:00.001+02:00

El títol d’aquest llibre evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que «és a les fronteres on millor es coneix la història del món». L’acte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions d’aquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des d’angles tan diferents com ara la història, l’economia, l’art, l’arquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres «inacabades». Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: l’Europa de les fronteres acabades i estatals o bé l’Europa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet «aprofitable». Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des d’Europa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint d’una primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, s’estableixen quins són i per què parlem d’espais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre s’endinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. D’Europa a Amèrica, passant per Àfrica, «Observar les fronteres, veure el món» és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.

Nou llibre del Grup Mirmanda - Editorials Afers [1]

2011-06-20T20:44:00.003+02:00

L’art de transgredir és el caminar irracional de l’individu davant d’una negativa, d’una diferència, d’un no res. És simplement l’afrontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l’opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l’agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d’Europa… És la proposta d’un experiment o, encara més, la plasmació d’un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d’àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d’un espai d’afrontera, d’un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s’afronten i s’assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d’aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.

Mirmanda a Garriguella, divendres 13 de maig a les 20h

2011-05-08T20:43:00.002+02:00

mirmanda segueix la seva presentació per l'Empordà:

El proper divendres 13 de maig a les 20h a l'Espai Cultural Sabater Furtià, presentació de la revista Mirmanda a GARRIGUELLA.

Us hi esperem... !!!
http://webspobles.ddgi.cat/sites/garriguella/default.aspx

Article Maillol de Daniel Bonaventura

2011-02-26T19:34:00.004+01:00

UN MAILLOL A GIRONA EL TORS DE VENUS D’ARISTIDES MAILLOL, NOVA ESCULTURA A LA SEU DE LA GENERALITAT A GIRONA

"(...) Josep Pla sembra de misteri les estades de Maillol a Girona referint-se a les seves «solitàries divagacions pel barri eclesiàstic». Sortosament l’historiador de l’art Eric Forcada hi aporta llum al treball Límits i limitacions de la història de l’art catalana. El cas afronterer d’Aristides Maillol, publicat al número 3 de la revista de cultura Mirmanda (2008). Forcada s’hi lamenta que calgués esperar fins al juliol de 1910 per veure publicat a Girona el primer article monogràfic sobre Maillol..."

Article sencer de Daniel Bonaventura (Revista de Girona, 263, nov.-des. 2010) a:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/215785/286554

Mirmanda a Roses, el 20 de gener de 2011

2011-01-12T10:51:00.004+01:00

Presentació de la revista MIRMANDA a Roses, el dijous 20 de gener a les 19h (biblioteca de Roses)

> Visions creuades.
Un títol, una expressió, milers de significats. I tot per a dir: superar les fronteres <

De l’observació, la percepció i l’anàlisi d’allò macro, Mirmanda fa un pas més en l’observació narcisista del seu interior, de la r...ealitat de tot un país. Del seu silenci. És l’hora de les PERSONES, dels seus EXILIS, d’obrir la porta dels desgreuges i els agraïments. (...)

Tornar la mirada enrere, establint ponts i LLIGAMS, i caminar endavant entre fils literaris, esmes agrícoles, protagonistes comercials o imatges específiques que capten la nostra mirada, la de tota una lògica de pensament i REALITAT COL·LECTIVA... el flaix d’un instant que no és ja l’instant, sinó l’espai d’aquell instant, llarg com la MEMÒRIA de la persona, del país mateix.

En aquest apartat ens acompanya amb intimitat i emoció la fusió personal de Francesc Guillamet (Figueres, 1956). Blancs i negres d’una frontera que no és, d’uns murs que ara –malgrat tot– esdevenen runes, s’esquerden. FRONTERES d’aigua al capdavall, fronteres de sorra novament. Tot depèn del seu actor..."

Article de Mirmanda a Transfer 5

2010-11-16T16:35:00.004+01:00

En el darrer número de Transfer, revista de cultura contemporània en anglès publicada per l'Institut Ramon Llull i les Publicacions de la Universitat de València (TRANSFER, Journal of contemporary culture. Number 5, 2010. Transfer is an annual journal on contemporary Catalan thought and is a project of the Institut Ramon Llull: ; Director: Carles Torner (IRL) II Editors: Gustau Muñoz (PUV), Marc Dueñas (IRL)), es va recollir i traduir l'article de Jordi Riba que havia estat publicat a Mirmanda n.3 [Pensar l'(a)frontera, 2008]: "L’(a)frontera invisible: camins del pensament", pp. 39-46.

--> Podeu trobar la versió en anglès a la revista Transfer n.5: "The invisible (a-)frontier. Paths of thought" (pp. 16-25, 2010) i us el podeu descarregar en l'enllaç següent:

www.mirmanda.com/2010/jriba_transfer5.pdf

Jordi Riba és membre de mirmanda, filòsof i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

De mirmanda i les pràctiques "transfrontereres", d'un país simplement obert...

2010-11-09T12:27:00.008+01:00

La darrera setmana d'octubre, mirmanda va aprofitar la presentació a Perpinyà i Figueres del seu quart número "Visions creuades. Exilis, persones i fronteres" per a plantejar amb persones de diferents àmbits professionals així com amb el públic assistent o les institucions que hi van participar, la realitat de la pràctica "transfronterera", més enllà dels mateixos límits administratius, passant per l'evidència de les voluntats o no polítiques, i la necessitat d'empreses i projectes que, com el mirmandià, poden anar consolidant i atorgant naturalitat a un espai per definició europeu i amb tots els avantatges marcats per la UE en aquest sentit. Us convidem doncs a aportar les vostres idees així com a fer-ho possible dia a dia...

** De la presentació i debat que va tenir lloc a Perpinyà (26/X/10):

Avui+El Punt - Notícia: Visions creuades de la frontera amb ‘Mirmanda'. De Perpinyà a Figueres, i més enllà... http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/322469-visions-creuades-de-la-frontera-amb-mirmanda.html

** De la presentació i intercanvis sobre la qüestió transfronterera a Figueres (28/X/11):

Teleprensa+9Diari - Notícia: http://www.teleprensa.es/girona-noticia-252495-Es-presenta-la-revista-Mirmanda2C-a-Figueres.html i també http://www.9diari.es/index.php/gent-i-oci/gent-i-oci-cultura-i-espectacls/13270-presentacio-de-la-revista-transfronterera-mirmanda

Perpinyà i Figueres: Doble presentació i debats dinàmics sobre la qüestió transfronterera

2010-10-24T12:13:00.005+02:00

A Perpinyà, dimarts 26 d'octubre de 2010

>> mirmanda i l’espai d’art A cent metres del centre del món [ACMCM] << style="font-weight: bold;">Visions creuades Exilis, Persones i Fonteres
& al debat
Retrat realista o retrat idealitzat? Visions creuades al voltant d'un territori i d'una cultura de proximitat

*******

A Figueres, dijous 28 d'octubre de 2010

>>L’Ajuntament de Figueres i la revista mirmanda<< style="font-weight: bold;">Visions creuades. Exilis, Persones i Fronteres
...& a la Discussió dinàmica sobre la pràctica transfronterera dins el projecte “Observar les fronteres, veure el món” del grup mirmanda.

Intervindran:
Mireia Mata (regidora de joventut), Eric Forcada (gestor cultural), Oscar Jané (director de la revista), Francesc Guillamet (fotògraf) i Annabelle Brunet (jurista).

*****
www.mirmanda.com
mirmanda.blogspot.com
http://www.facebook.com/pages/Mirmanda/242923187562#!/pages/Mirmanda/242923187562

Música Desconcertada, dimarts 22 de juny a Barcelona

2010-06-18T11:10:00.003+02:00

Presentació de Mirmanda a la llibreria Laie (Bcn), dijous 17 de juny

2010-06-04T00:41:00.002+02:00

Data:	dijous, 17 / juny / 2010
Hora:	19:30 - 21:00
Lloc:	Llibreria Laie (Pau Claris, 85. Barcelona)

La revista mirmanda i la llibreria Laie us conviden a la presentació
del número 4 de la revista amb el monogràfic

Visions creuades
Exilis, Persones i Fronteres

Hi intervindran:
Agustí Colomines (professor de la Univ. de Barcelona i de la UOC)
Gemma Caballer (grup de recerca del CEHI, autora d’un article)
Jordi Planes (responsable de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales
sur la Guerre d’Espagne, testimoni)
Jordi Riba (membre de Mirmanda)

En finalitzar la presentació se servirà una copa de cava

+info: info@mirmanda.com

http://www.mirmanda.com/prog/Index_Mirmanda4.pdf

Visions creuades. Un títol, una expressió, milers de significats. I to...t per a dir: superar les fronteres. De l’observació, la percepció i l’anàlisi d’allò macro, Mirmanda fa un pas més en l’observació narcisista del seu interior, de la realitat de tot un país. Del seu silenci. És l’hora de les persones, dels seus exilis, d’obrir la porta dels desgreuges i els agraïments. (...)
Tornar la mirada enrere, establint ponts i lligams, i caminar endavant entre fils literaris, esmes agrícoles, protagonistes comercials o imatges específiques que capten la nostra mirada, la de tota una lògica de pensament i realitat col·lectiva... el flaix d’un instant que no és ja l’instant, sinó l’espai d’aquell instant, llarg com la memòria de la persona, del país mateix. En aquest apartat ens acompanya amb intimitat i emoció la fusió personal de Francesc Guillamet (Figueres, 1956). Blancs i negres d’una frontera que no és, d’uns murs que ara –malgrat tot– esdevenen runes, s’esquerden. Fronteres d’aigua al capdavall, fronteres de sorra novament. Tot depèn del seu actor..."

http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=128340030518549&ref=mf

[Nou·Nouveau] Mirmanda 4 : Visions creuades. Exilis, Persones i Fronteres // Visions croisées. Exils, Hommes et Frontières

2010-03-24T08:34:00.002+01:00

Us fem arribar que ja es pot trobar a les llibreries el darrer Mirmanda (4) amb el títol "VISIONS CREUADES. EXILIS, PERSONES I FRONTERES"... després d'una visió global i teòrica, mirmanda passa a l'anàlisi de les persones i allò viscut, compartit...
"Visions creuades. Un títol, una expressió, milers de significats. I tot per a dir: superar les fronteres. De l’observació, la percepció i l’anàlisi d’allò macro, Mirmanda fa un pas més en l’observació narcisista del seu interior, de la realitat de tot un país. Del seu silenci. És l’hora de les persones, dels seus exilis, d’obrir la porta dels desgreuges i els agraïments. (...)
Tornar la mirada enrere, establint ponts i lligams, i caminar endavant entre fils literaris, esmes agrícoles, protagonistes comercials o imatges específiques que capten la nostra mirada, la de tota una lògica de pensament i realitat col·lectiva... el flaix d’un instant que no és ja l’instant, sinó l’espai d’aquell instant, llarg com la memòria de la persona, del país mateix. En aquest apartat ens acompanya amb intimitat i emoció la fusió personal de Francesc Guillamet (Figueres, 1956). Blancs i negres d’una frontera que no és, d’uns murs que ara –malgrat tot– esdevenen runes, s’esquerden. Fronteres d’aigua al capdavall, fronteres de sorra novament. Tot depèn del seu actor..."

Mirmanda
núm. 4 / 2009

Editorial ................................................................. 5

[EUROPA I LES SEVES FORMES DE FRONTERA]
MARIONA ILLAMOLA
Les persones davant les fronteres a Europa. 10
STÉPHANE DOUAILLER
Le trace impossible et déraisonnable
de la frontière................................................. 30
XOSÉ-MANOEL NÚÑEZ SEIXAS
Identités ethniques partagées et divisées:
le cas de la frontière entre la Galice
et le Portugal.................................................. 44
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Cases i masos del nord de Catalunya:
Entre contínuum i ruptura.
Una aproximació a la lectura de l’hàbitat
a la frontera septentrional............................ 56

[FRONTERA I EXILIS]
FELIP MARTÍ-JUFRESA
L’exili du savoir............................................. 66
ENRIC PUJOL
Projectes culturals transfronterers:
el cas de l’exili republicà de 1939............. 74

[ALLIBERAMENTS EN FRONTERA]
GEMMA CABALLER
Espais de frontera, espais de memòria..... 86
QUERALT SOLÉ
L’exili dels anys setanta. Conversa amb
Felip Solé...................................................... 96
Resums................................................................ 113

Pòsters Congrés Fronteres · Posters Congrès Frontières · Posters Boundaries Conference · Pósters Congreso Fronteras

2010-03-14T17:43:00.005+01:00

Enllaç als Pòsters presentats al Congrés Internacional "Observar les fronteres, veure el món

Lien aux Posters présentés au Congrès International "Observer les frontières, voir le monde"

Enlace a los Pósters presentados en el Congreso Internacional "Observar las fronteras, ver el mundo"

Link to the Posters presented in the International Conference "To observe the boundaries, to see the world"

>> http://www.mirmanda.com/posters.htm <<

Exposició Fotogràfica | Exposition photographique

2010-03-12T14:18:00.002+01:00

Programa Congrés Internacional "Observar les fronteres, veure el món" | Programme Congrès International "Observer les frontières, voir le monde"

2010-02-23T11:59:00.004+01:00

- Podeu trobar el programa del Congrés en el següent enllaç / Vous trouverez le programme du Congrès sur le lien suivant / Encontraréis el programa del Congreso en el enlace siguiente / You will find the program of the Congress in the following link:

http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_programa.pdf

- Poster: http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_gran.pdf

- Comité Científic del congrés: http://www.mirmanda.com/prog/2010/Comite.pdf

Fronteres / Frontières / Fronteras / Boundaries: Puigcerdà·Bellver de Cerdanya·Llívia 19-21/03/2010

2010-01-06T16:33:00.011+01:00

Congrés Internacional
Observar les fronteres, veure el món
=>> Clickar ANUNCI - Pòsters-Comunicacions (Pdf)

Congrès International
Observer les frontières, voir le monde
=>> Cliquer ANNONCE - Appel à Posters-Comunications (Pdf)

Congreso Internacional

Observar las fronteras, ver el mundo
=>> Clicar ANUNCIO - Pósters-Comunicaciones (Pdf)

International Congress
Observe the boundaries, see the world

Anunci: Congrés Internacional < Fronteres >

2009-11-03T20:31:00.004+01:00

Properament...
Congrés Internacional
Observar les fronteres, veure el món

Prochainement...
Congrès International
Observer les frontières, voir le monde

Info: info@mirmanda.com

Presentació de Mirmanda a Barcelona, el 2 de juliol

2009-06-22T23:18:00.001+02:00

Des d’una (a)frontera, Mirmanda us convida
a la presentació del número 3
[Pensar l'(a)frontera]
a la llibreria La Central del Raval de Barcelona (carrer Elisabets, 6)
el dijous 2 de juliol a les 19h30.

Presenten:
Josep M. Solé i Sabaté
Eric Forcada
Oscar Jané

Us hi esperem per parlar i intercanviar les vostres idees, opinions i camins de futur.

Mirmanda i les fronteres al Col·loqui Internacional sobre el tractat dels Pirineus...

2009-06-15T23:25:00.002+02:00

http://tractatpirineus.blogspot.com
Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009

Mirmanda a Sueca [16-V-2009]

2009-05-21T15:32:00.006+02:00

*******fotografia: Francesc Vera

Nou Mirmanda [3] - Pensar l'(a)frontera / Nouveau Mirmanda [3] - Penser l'(a)frontière

2009-04-20T00:12:00.004+02:00

Les fronteres són més que simples barreres físiques. Són aquella rigidesa que portem a l’interior: prejudicis, judicis de valor, diferències, pors –físiques i mentals–, violències exteriors que conviden a seguir el camí... Tot i més fan les fronteres interiors. L’home es mou per la mirada i el sentiment, pel que veu i pel que percep, i acostuma a fer de la frontera un element físic, una raó exclusivament política i administrativa. Tot i així, les fronteres, més que cap altra element geohistòric, són per definició no-definitives. Són dinàmiques, geoestratègiques, necessàries, per tant, necessàriament mòbils i inestables. Tant se val el temps i la durada de la seva aparent estabilitat. De fet, quan més s’incideix en elles, en les persones que l’han de viure, de prop o de lluny, física o mentalment, més s’explicita la seva incoherència.
Per pensar i parlar de les fronteres interiors, les ideològiques, les del paisatge i tantes altres mirades que evoquen més l’(a)frontera, Mirmanda s’acompanya aquesta vegada de projeccions personals, humanes i de la natura, imatges d’horitzons... a través de la mirada d’Ernest Abentín, un fotògraf sense altra pretensió que captar la identitat de les vides pròpies i dels altres, els seus límits, els interiors i les fronteres que no existeixen més que en la retina del subconscient.
Deixar viure el subconscient és una de les úniques possibilitats de defugir el confort d’allò establert, per fer viure la realitat a partir d’associacions d’idees, potenciant visions creuades i fent aparèixer, lluny dels clixés, les instantànies d’un espai humà que està canviant. No pas des de les limitacions –politiques o institucionals– d’un món que s’ha autoproclamat real, sinó a partir de les múltiples i complexes capes de projeccions, sensacions, ressentiments, pensaments o accions que funden allò humà.
Aquest número de la revista Mirmanda es vol retrat viu d’aquesta consciència i naturalitat afronterera. Una simple innocència.

Des d’una (a)frontera, Mirmanda.

Podeu trobar el nou número de mirmanda
[Pensar l’(a)frontera]
a les principals llibreries

Sumari: http://www.mirmanda.com/prog/IndexMIRMANDA.3.pdf

-------------------------------------------------------

Les frontières sont bien plus que de simples barrières physiques. Elles sont cette rigidité que nous portons en nous: préjugés, jugements de valeur, différences, peurs -physiques et mentales-, agressions extérieures qui empêchent le questionnement et invitent à continuer sa route. Telles sont nos frontières intérieures. L’homme, guidé par le regard et par les sentiments, par ce qu’il voit et par ce qu’il ressent, s’est accoutumé à définir la frontière comme un élément physique justifié exclusivement par des logiques politique et administrative. De fait, les frontières, plus que tout autre élément géographique et historique ne peuvent être, par définition, définitives. Elles sont, par nature, dynamiques, géostratégiques, nécessaires et par conséquent, nécessairement mobiles et instables. Peu importent la durée de leur définition et le degré de leur apparente stabilité. Ainsi, plus leurs présences s’imposent-elles, plus leurs incohérences se révèlent-elles.
Afin de conceptualiser et d’illustrer ces frontières intérieures, idéologiques, physiques et d’accompagner toutes ces visions qui revoient à l’(a)frontière, Mirmanda s’est enrichie d’images d’hommes, de nature et d’horizon à travers le regard d’Ernest Abentín, un photographe sans autre prétention que celle de capter l’essence des existences, leurs limites et celles des frontières qui n’existent que dans la vision de l’inconscient.
Dépasser ces projections de l’inconscient et abandonner le confort qu’elles procurent pour faire vivre la réalité à partir d’associations d’idées et de visions croisées reste l’unique chemin pour faire apparaitre, loin des clichés, les instantanés d’un espace humain qui évolue. Il ne s’agit pas des limites politiques ou institutionnelles d’un monde qui s’est autoproclamé réel mais des multiples et complexes niveaux de projections, sensations, ressentis, réflexions ou actions qui fondent l’humain
Ce numéro de la revue Mirmanda est le reflet fidèle de cette conscience, de cette réalité naturellement afrontalière.

Depuis une (a)frontière, Mirmanda.

Retrouvez le nouveau numéro de mirmanda
[Penser l’(a)frontière]
Dans les principales librairies

Index: http://www.mirmanda.com/prog/IndexMIRMANDA.3.pdf

Mirmanda, Borrell i Felip Martí-Jufresa a Enrahonar

2009-03-05T12:07:00.007+01:00

Vet aquí un article publicat per Felip Martí-Jufresa a la revista Enrahonar, n.42 (2009): "Joan Borrell a Mirmanda"

Per gaudir-lo, clickeu aquí:
http://www.mirmanda.com/2009/martijufresa_enrahonar42_2009.pdf

Es posa en marxa el Grup mirmanda "L'(a)frontera"

2009-01-18T12:58:00.006+01:00

A principis de gener es va constituir el Grup mirmanda "L'(a)frontera"; un grup heterogeni de persones vingudes d'arreu amb interessos diversos per a parlar i intercanviar els seus punts de vista i treballs sobre tot allò que toca "l'(a)frontera". Així, durant tot un any, des del mes de febrer de 2009 fins al febrer de 2010, tindran lloc trobades obertes a tothom (ja anirem informant) arreu del territori per evocar aspectes d'(a)frontera a través de la història, l'art, l'arquitectura, la sociologia, la politica, la psicologia, etc. Cada encontre serà un experiment, amb la vocació d'agrupar & construir reflexions i la necessitat de canalitzar-ho en la pràctica. El proper encontre... el dissabte 28 de febrer.
[autor de la fotografia: Ernest Abentín]

Mirmanda al Temps (XII/2008) - Francesc Fontbona

2008-12-06T18:26:00.003+01:00

Article de l'historiador de l'art, Francesc Fontbona, aparegut el dia 2 de desembre a la revista El Temps. El podeu llegir en pdf a: http://www.mirmanda.com/2008/ElTempsXII-2008_Mirmanda.pdf

Presentació de Mirmanda 2 a Barcelona, novembre 2008

2008-11-10T23:01:00.005+01:00

Presentació del número dos de mirmanda [Territoris de l'Art] a Barcelona, gairebé davant d'una quarantena de persones, el 4 de novembre de 2008 al Celler Art de Vins amb l'historiador de l'art Francesc Fontbona, que va fer un repàs del personatge Pierre Restany així com de la resta d'articles que composen el número, suscitant l'interès dels assistents.

Dimarts 4 de novembre, Presentació de Mirmanda 2 a Barcelona

2008-10-28T23:01:00.004+01:00

Presentació de Mirmanda 2 [Territoris de l'art] a Barcelona el dimarts 4 de novembre a les caves "Art de Vins" (C/ Villarroel 18, cantonada Floridablanca).

Es presentarà el número, es parlarà de Pierre Restany, de la resta d'articles que composen el monogràfic i es debatrà de manera informal la idea de mirmanda.

Tothom està convidat i se servirà cava.

mirmanda 2 - Territoris de l'Art

2008-08-31T22:23:00.011+02:00

"Després de Borrell, Restany. Sembla com si aquest nord que dibuixa Catalunya porta en ell mateix una doble extensió. Una de física, l’Estat francès únic capaç d’oferir la possibilitat d’una carrera, però també únic que garanteix la realització d’empreses i projectes culturals de gran envergadura. Una altra com un mirall imaginari, aquella Irlanda que es creua en els destins i les obres tant de Borrell com de Restany. Hi troben el reflex perfecte de l’exili i l’impossible retorn. Un joc de mirades complex, però talment significant. Des de Mirmanda ho veiem així, posar de relleu figures tutelars d’aquest nord porta a evocar l’allunyament físic del territori i, a la vegada, un retorn afectiu cap a la terra natal, una “retrobada”, un “rencontre” que es tradueix sovint per actes simbòlics..." Ja navega el segon mirmanda.

Sumari | Sommaire >> http://www.mirmanda.com/prog/IndexMIRMANDA_2.pdf

Mirmanda i les fronteres

2008-07-04T12:40:00.007+02:00

Mirmanda va participar el passat mes de maig en la organització, difusió i debat de les Jornades "L'(a)frontera. Història, Pensament i Paisatge", organitzades conjuntament amb la revista-grup Manuscrits de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), l'Ajuntament de Perpinyà; i amb el suport de l'AGAUR(Ajuts de la Generalitat) i l'IRMU (Institut Ramon Muntaner.
Per a qui vulgui consultar el programa general:
- en català: http://www.mirmanda.com/prog/cat/afronteres.pdf
- en francès: http://www.mirmanda.com/prog/fr/afronteres_fr.pdf

Durant els dies que va fer-se les jornades a Bellaterra (UAB), l'assistència va ser d'una quarantena de persones diàries; a Perpinyà, una trentena. Tot plegat, un èxit total tenint en compte la durada de les jornades i que hi van participar i assistir alumnes, estudiants de doctorat, professors i investigadors catalans, aragonesos, de la resta de l'Estat espanyol, com també de França i Itàlia.
Les jornades es publicaran en formats diversos: a la revista Manuscrits de la UAB; a la revista Mirmanda; en un llibre editat per l'Ajuntament de Perpinyà; i, potser, en algun altre mitjà electrònic. Aquestes jornades han servit per debatre i posar sobre la taula aspectes i temàtiques al voltant de la frontera que tot sovint passant desapercebudes, obrint les portes a un (re)pensar les fronteres des del segle XXI i davant d'uns anys en què el plantejament territorial i identitari sembla a l'ordre del dia, i no només per les "volgudes/dolgudes" commemoracions.

Trobareu informació addicional a http://fronteres.blogspot.com
Imatges i vídeos junt a l'explicació general del debat i els objectius:

Explicació de les Jornades | Explication des Journées:
El tema de la "frontera" ha esdevingut al llarg dels anys un dels aspectes més recurrents en tots els àmbits dels estudis de les ciències humanes i socials. Concepte i aplicació portats a debat continu, la "frontera" ha merescut centenars de llibres i estudis. Arribats al segle XXI, les reinterpretacions se solapen i s’introdueixen a voltes en camins manipulables sense per això extreure’n el perquè de la seva existència ni l’origen, ja que som lluny d’emprar l’afirmació "definitives" per a les "fronteres"...
(continua a : http://www.mirmanda.com/prog/cat/ExpAFRONTERES_Cat.pdf)

Au fil des ans, le thème de la « frontière » est devenu l’un des sujets les plus récurrents dans le domaine des sciences humaines et sociales. Le concept et son application ont été constamment débattus, la « frontière » a été l’objet de centaines de livres et d’études. En ce XXI^esiècle, les nouvelles interprétations se superposent et prennent de nouvelles orientations que l’on peut manipuler sans pour autant en expliquer l’existence ou l’origine, puisque nous n’employons pas l’ expression « définitives » concernant les « frontières »...
(continuation sur : http://www.mirmanda.com/prog/fr/ExpAFRONTERES_Fr.pdf)

Mirmanda a ICATfm, 15 de gener de 2008

2008-01-21T18:26:00.000+01:00

MIRMANDA

PER JORDI CERVERA (poseu "mirmanda" al cercador d' ICATfm i sentireu l'Àudio)

Mirmanda és la nova revista de cultura nascuda a la Catalunya Nord amb voluntat d'arribar arreu. El primer número es dedica a la figura de Joan Borrell.

Mirmanda ja era una ciutat esplendorosa quan Barcelona només era un prat. Mirmanda va ser construïda a l'època cèltica per una colla de gegants a les ribes de la Cantarana, pels pendents baixos dels Aspres, a tocar del vilatge encara inexistent de Terrats, al Rosselló, i aquest mite cantat per Verdaguer és precisament el que han escollit un grup d'intel·lectuals de la Catalunya Nord per batejar la nova revista de cultura dirigida per Marie Grau i Oscar Jané.
La publicació, en català i francès, recull en certa manera l'esperit de "La Clavellina", la revista desapareguda l'any 1902, i persegueix tres objectius: ser una àgora de la diversitat i un empori de pensaments, reflectir la realitat en les llengües del quotidià, el català i el francès, i aglutinar persones i institucions al voltant d'un projecte ampli i comú.
El primer número de Mirmanda es titula "Joan Borrell, un país i la filosofia universal de la imaginació".
Un monogràfic que, més que fer un homenatge a la persona, vol reflectir la voluntat de fer país, de parlar d'un país que va més enllà de les fronteres i que Joan Borrell va escampar arreu, tot i ser una personalitat poc coneguda al sud de la seva Catalunya, la que va portar cap a París.

La revista de cultura Mirmanda, des de Perpinyà i amb voluntat de ser universal.

Article de Joan de Sagarra a La Vanguardia (25 de novembre de 2007)

2008-01-12T19:30:00.000+01:00

Diari “La Vanguardia”, 25 de novembre de 2007

Joan de Sagarra

"Quan Barcelona era un prat"

Espai Mallorca es un pequeño oasis situado en el número 55 de la calle del Carme, esquina con la d’en Roig, a pocos metros de la Casbah, es decir de la calle Hospital. Allí suelo detenerme yo algunos miércoles a mediodía, camino de Casa Leopoldo, donde almuerzo con los amigos, y hojeo algunos ejemplares sobre la fauna y la flora de las Illes - me encantan los libros de animales, sobre todos los de pájaros-, y me acerco a la barra a tomarme una copa, mientras contemplo esa rica ensaimada que me tienta pero que ya es algo tarde para zampármela, y me digo que algún día tengo que ir a desayunarme al Espai Mallorca, pero luego no voy, porque me da pereza y antes de las once de la mañana yo no suelo salir de casa, a menos que tenga un entierro o una desagradable conversación con un funcionario de Hacienda.

Pues bien, el pasado martes, a las siete y media de la tarde, me fui al Espai Mallorca, donde se presentaba Mirmanda, una revista de cultura de la Catalunya del norte, "un espai natural que comprèn tot un territori afronterer,de Salses a Figueres, de la Cerdanya al Vallespir o a l’ "Empordà", como se dice en la editorial del primer número de Mirmanda.Me ha invitado al acto Òscar Jané, codirector de la revista con Marie Grau. El señor Jané me ha invitado porque sabe de mi amistad con el filósofo Joan Borrell, fallecido en París hace quince años, y a cuya obra y persona está dedicado el primer número.

Somos una treintena de personas, gente en su mayoría que provienen de la universidad, como el sociólogo Jordi Estivill o el filósofo Jordi Riba, y juraría que todos saben lo que significa el término Mirmanda, al contrario que un montón de muchachos y no tan muchachos de la cultureta local, los cuales jamás han experimentado la tentación de abrir el Canigó de mosén Cinto Verdaguer y encontrarse con la mítica ciudad: "Quan Barcelona era un prat/ Ja Mirmanda era ciutat,/ forts gegants l´an aixecada, que de pedra ab glavi tosch/ quan los veyan dintre ´ l bosch,/ fins los roures tremolavan".

Mirmanda se define como una revista de cultura. "Ni acadèmica, ni local, ni erudita, ni folklòrica... ni tan sols cultural.De cultura. D´una cultura que es reivindica en l´accepció més clàssica, la més universalitzant i la menys etnogràfica". Una revista cuya dirección podría ser Camí de Perpinyà,para dejar claro que el norte no se detiene en esa ciudad, del mismo modo que el sur no se detiene en Barcelona. Una revista escrita "en les llengües del quotidià, català i francès". El bilingüismo de Mirmanda es heterogéneo, sin ninguna voluntad de oficialización ni de paridad: los artículos aparecen en uno u otro idioma, pero no en una doble versión. "La realitat del país és aquesta, la capacitat per dominar dos idiomes, comprendre dos mons, dues cultures, i saber-hi navegar".

El tono me gusta y el número monográfico dedicado a Joan Borrell -o Jean Borreil- les ha salido redondo. Es una excelente ocasión para descubrir, en el caso de que no lo conozcan, al autor de La raison nomade (Payot, 1993), un espíritu libre, transgresor, reacio a la institucionalización del pensamiento y a cualquier academicismo. Un tipo leal, dulce, entrañable, mi amigo Borrell.

Me fui contento del Espai Mallorca, con mi habano en los labios y recitando para mí: "Quan Barcelona era un prat...". Cojo la calle Hospital, camino de la Rambla, una calle Hospital prácticamente a oscuras, iluminada por los faros de los coches, y cuando llego a la altura del Romea, me encuentro la placita del Canonge Colom con dos sombrillas, con unas cuantas mesas ocupadas y sin luces y, cosa curiosa, con estufas, también apagadas. Es la terracita del bar Les 5 Portes, que hay al lado del teatro. Y detrás de esas mesas, al fondo de la placita, la famosa estatua de la actriz Margarida Xirgu, de la que prometieron ocuparse los señores del Romea. Y se han ocupado: la única luz que había la noche del martes en la placita del Canonge Colom era un foco iluminando la horrible estatua de la actriz. Me la quedé mirando y al poco se acercaron tres tipos, uno de ellos tambaleándose, que tomaron asiento al pie de la estatua. Sacaron unas botellas y unas latas de cerveza de una bolsa y cuando se disponían a iniciar el ritual del botellón, al que se tambaleaba se le cayó una botella de licor que fue rodando por el suelo hasta estrellarse y romperse contra unas bicicletas aparcadas a medio metro de la estatua. El tipo no se inmutó, abrió una lata de cerveza y se la fue bebiendo mientras miraba fijamente la botella rota - ninguno de ellos hizo el menor gesto para recoger los cristales- con cara de idiota. "Quan Barcelona era un prat...". Cuando Barcelona era un prado, a buen seguro que debía haber vacas y otros simpáticos animales, pero hoy Barcelona se ha convertido en una mierda de ciudad, donde campan los borrachos y donde uno mea donde le place, como poco después vi mear a un moro en un árbol de la plaza Sant Agustí.

La escena de los borrachos que presencié en la placita del Canonce Colom me ha quitado las ganas de abandonar mi barrio, donde no es que todo sea una maravilla, pero donde me siento más protegido, más cómodo, con la compañía de mis amigos los perros y algunas terrazas donde aprovecho para tomar un poquito de ese sol otoñal, que tanto se agradece, y donde mientras me tomo una copa y me fumo un cigarro me voy leyendo esa media docena de libros que me traje de París.

Libros que cuentan tragedias. Como ese informe de Víctor Zaslavsky sobre la matanza de Katyn, cuando en el mes de abril de 1940 fueron asesinados de un tiro en la nuca 4.100 oficiales del ejército polaco por orden del camarada Stalin. Un informe que se beneficia de los archivos soviéticos que se abrieron en tiempos de Gorbachov y que ahora vuelven a cerrarse por orden de Putin. O ese otro libro de Danny Baz, un oficial del Ejército del Aire israelí, que cuenta como en los años ochenta formó parte de una organización clandestina, La Lechuza, encargada de dar caza a algunos verdugos nazis que seguían en libertad, como el doctor Aribert Heim, más conocido como el doctor la muerte,acusado de ejercer la vivisección con unos miles de judíos y presos republicanos españoles del campo de exterminio de Mauthausen. Danny Baz y sus compinches, hijos o nietos de las víctimas del siniestro doctor, dieron con él, lo sometieron a un juicio clandestino y sumarísimo y se lo cargaron. Suerte que no dice cómo. Vamos, que cada uno se entretiene como puede.

Presentació de mirmanda a Barcelona, novembre de 2007

2008-01-12T19:13:00.000+01:00

Presentació del primer número de mirmanda a Barcelona, el 20 de novembre de 2007 a l'Espai Mallorca amb el sociòleg i company de Joan Borrell, Jordi Estivill, juntament a d'altres amics i amigues del filòsof | Présentation du premier numéro de mirmanda à Barcelone, le 20 novembre 2007 à l'Espai Mallorca avec le sociologue et ami de Joan Borrell, Jordi Estivill, et d'autres amis/es du philosophe.

Presentació de mirmanda a Perpinyà, abril de 2007

2008-01-12T19:06:00.000+01:00

Presentació del primer número de mirmanda a Perpinyà, el 27 d’abril de 2007 a la llibreria Torcatis pel filòsof i col·laborador de la revista, Felip Martí-Jufresa | Présentation du premier numéro de mirmanda à Perpignan, le 27 avril 2007 à la librairie Torcatis par le philosophe et collaborateur de la revue: Felip Martí-Jufresa.

mirmanda 1 - Joan Borrell

2008-01-10T17:50:00.000+01:00

Primer número dedicat al filòsof Joan Borrell (Tuïr, 1938 - París, 1992). Presentar una nova revista editada a Perpinyà té com a objectiu tractar d’un tema “universal” a través d’un personatge excepcional, i com a tal encara poc conegut. Parlar de Borrell (o Borreil) és parlar de país. Un país que existeix més enllà del militantisme, un país normal, que comença amb la comprensió de l’entorn: la història, la sociologia, les realitats, la filosofia, la literatura o la visió de l’altre. Més enllà del país mateix, el lligam empíric amb la gent, de dins i fora del seu cercle natal, però amb un tema comú: el pensament portat a la pràctica.

-----------------------------------------------------

Premier numéro dédié au philosophe Joan Borrell (Tuïr, 1938 - Paris, 1992). Présenter une nouvelle revue éditée à Perpignan a pour objectif traiter un sujet "universel" à travers d'un personnage exceptionnel, et peu connu encore. Parler de Borrell (ou Borreil) c'est parler d'un pays. Un pays qui existe bien au-delà du militantisme, un pays normal, qui commence avec la compréhension de l'entourage: l'histoire, la sociologie, les réalités, la philosophie, la littérature ou la vision de l'autre. Au-delà du pays-même, le lien empirique avec les gens, de son cercle natal et du dehors, mais avec un thème commun: la pensée portée à l'action.
----------------------------------------------------

INDEX – mirmanda n.1

Presentació | Présentation de mirmanda

Editorial

[OBERTURA]
Marie Grau
Entre Mirmanda i la filosofia. La fada, el jove Pons i el vell mestre Louis Prat
MIRMANDA

[PERSONA]
Jordi Estivill
La mirada i la paraula d’en Joan Borrell
PERSONA

Jacques Rancière
El pensament del no-retorn
FILÒSOF

[OBRA]
Joan Borrell
L’impossible retorn a Ítaca
ÍTACA

Geneviève fraisse
Le chant des sirènes
ULYSSE

Miguel Abensour
Le destin du rire dans la révolution
RÉVOLUTION

[IDENTITAT]
Patrick Vauday
Portrait du philosophe en artiste
ARTISTE

Felip Martí-Jufresa
« Et ». La conjonction du singulier
NACIÓ

Jordi Riba
El país petit de Kafka. Joan Borrell i la filosofia (catalana)
PAÍS

Fa un any... Neix Mirmanda

2008-01-10T17:44:00.000+01:00

Per què una revista de cultura a la Catalunya del nord? Per què calia crear una revista aquí i feta des d’aquí? En primer lloc, en el seu incipient caminar sense embuts, aquesta “revista de cultura” té com a objectiu donar veu i sortida a temes fonamentals que atenyen la realitat cultural, social o econòmica del país. Pretén ser l’altaveu també de recerques locals, creuades, interdisciplinars o temàtiques.
La Catalunya del nord és un espai natural que comprèn tot un territori “afronterer”, de Salses a Figueres, de la Cerdanya al Vallespir o a l’Empordà. És, alhora, un espai de trobada històric on les persones intercanvien i no es fixen allà on tenen els peus, sinó en el que són capaços de fer i d’oferir-se mútuament, sense cap interès a canvi. Mirmanda és la porta oberta d’un país que s’expressa evocant idees, portant-les a terme i sostenint els pensaments lliures i alliberats.
La idea de crear una revista en aquestes terres no és nova, ben segur. El Rosselló, el Vallespir i l’etcètera de les altres comarques del Nord català han estat territoris de llarga tradició escrita, on han estat publicades revistes des del segle XIX d’un gran ressò local i regional. En aquesta genealogia, potser cal remuntar fins a la Clavellina (1896-1902) per trobar una revista “rossellonesa” que faci un lloc a la filosofia i a la reflexió estètica. La Clavellina, revue littéraire du Roussillon era una revista literària, i “provinciana”, com es deia en aquella època, i seria un error de no reconèixer l’ambició intel•lectual que s’expressava a través d’aquells mots, sota pretext que estan passats de moda. Aquells joves que la dirigien eren “rossellonesos”, “montés à Paris” com se sol dir, un “pujar” que implica un “baixar”, anada i tornada, vaivé d’il•lusions i reflexions, jocs de miralls entre la “Terra” i “la Capitale”, el petit i el gran, el nítid i el borrós, l’arrelament i el cosmopolitisme... Se pot multiplicar fins a l’infinit els jocs d’oposicions que van fer la fortuna del simbolisme francès com la del modernisma català...
El segle passat va capgirar els mapes i va tornar a distribuir les paraules, però si ens va deslliurar dels sortilegis de la Raça i la Terra, no va abolir les tensions. París o Barcelona –Nova York o Xangai si voleu–, una capital roman una capital, i lluny de la capital, tot esdevé província, regió, perifèria, poc ens importa el terme escollit, només es dóna aquí aquest joc de forces, reflexos, contradiccions i recances que crea el moviment. Mirmanda té l’ambició de ser una revista “acèntrica” de la Catalunya del nord. “Catalunya del nord” tan sols per dir Catalunya i Nord, per no tancar-la en un territori termenat, per deixar oberts els passos. “Camí de Perpinyà”, vet aquí l’adreça... Per no descuidar tampoc que el nord no s’atura pas aquí, com tampoc el sud a Barcelona. Per tant Mirmanda es diu: revista de cultura. Ni acadèmica, ni local, ni erudita, ni folklòrica, etc. ni tan sols “cultural”. De cultura. D’una cultura que es reivindica en l’accepció més clàssica, la més universalitzant i la menys etnogràfica.
Si és una temeritat, correspon al sentiment, l’estat d’esperit i d’ànim que comparteixen els promotors de la revista. Els ha reunit aquesta sensació generacional recurrent de l’“ara o mai”. Els mou una mateixa empenta i una manera nova de treballar, fruit del ventall de les formacions i dels camins personals.
Aquest repte es fa del Nord estant, és una voluntat per i per a aquest Nord per tal d’extreure’l d’unes definicions massa territorials, de pensar la gent, els discursos, les obres, etc. produïts en aquest país no tant des de l’enfocament de la pertinença, sinó també des de l’angle del sentit que porten –no tan sols per nosaltres i el nostre país, sinó encara per tot allò que no és nosaltres i el nostre país.
Vet ací la primera inquietud que ens ha dut en el camí de Mirmanda. L’antiga ciutat mítica pastada dels nostres somnis i anhels serà en aquest marc una àgora de la diversitat, un empori de pensaments on s’invitaran i se podran aplegar els seus lectors.
El segon camí ha estat reflectir la realitat de la recerca i la divulgació cultural en aquelles llengües del quotidià, català i francès. El bilingüisme de Mirmanda és heterogeni, sense cap voluntat d’oficialització ni de paritat; els articles apareixen en un o altre idioma, però no en una doble versió. La realitat del país és aquesta, la capacitat per dominar dos idiomes, comprendre dos mons, dues cultures i saber-hi navegar.
La tercera és una aposta: la revista Mirmanda es proposa clarament i concretament d’aglutinar persones, institucions, grups i entitats i, si s’escau, fer emergir un projecte més ampli de les col•laboracions i intercanvis.

-------------------------------

Pourquoi une revue de culture en Catalogne du Nord? Quelle nécessité y avait-il de créer une revue ici, faite à partir d'ici? D'abord, et dans son premier mouvement, cette “revue de culture” a pour objectif de donner voie et issue à des thèmes fondamentaux qui touchent la réalité culturelle sociale, économique de ce pays. Elle voudrait être aussi un porte-voix pour les recherches locales, croisées, interdisciplinaires ou bien thématiques.
La Catalogne du Nord est un espace naturel qui comprend tout un territoire “afrontalier”, de Salses à Figueres, de la Cerdagne au Vallespir ou à l’Empordà. C'est, tout à la fois un espace de rencontre historique où les gens circulent et communiquent, et ne s'identifient pas en fonction de leur lieu, mais de leurs actes, selon ce qu'ils sont capables de faire et de s'offrir mutuellement, sans calculs d'intérêt. Mirmanda est la porte ouverte d'un pays qui s'exprime à travers des idées, qu'il formalise et soutient par une pensée libre et libérée.
L'idée de créer une revue dans ces terres n'est pas neuve. Le Roussillon, le Conflent et les autres comarques du Nord catalan sont des terres de longue tradition écrite, où depuis le XIXe siècle, ont été publiées, et se publient encore, des revues de remarquables au niveau local et régional. Dans cette généalogie, c'est peut-être à La Clavellina revue littéraire du Roussillon (1896-1902) qu'il faut remonter pour rencontrer une revue qui fasse une place à la philosophie et à la réflexion esthétique. La Clavellina était une revue littéraire, et “provinciale”, comme on disait à l'époque, et ce serait une erreur que de ne pas reconnaître l'ambition intellectuelle qui s'exprimait à travers ces mots, sous prétexte qu'ils sont passés de mode. Les jeunes gens qui la dirigeaient étaient des Roussillonnais, “montés à Paris” comme le veut l'expression populaire, un “monter” qui implique toujours un “descendre”, aller et retour, va et vient d'illusions et de réflexions, jeux de miroirs entre la Terre et la Capitale, le petit et le grand, le clair et le trouble, l'enracinement et le cosmopolitisme... on peut multiplier à l'infini ces jeux d'oppositions qui ont fait la fortune du symbolisme français comme ils ont fait celle du modernisme catalan.…
Le siècle écoulé a renversé les cartes et redistribué les mots; mais s'il nous a délivré des sortilèges de la “Race” et la “Terre”, il n'a pas aboli les tensions. Paris ou Barcelona, ou New York ou Shanghai si vous voulez, une capitale est une capitale, et loin de la capitale, tout est province, région, périphérie, peu importe le mot, il n'est question que de ce jeu de forces, de reflets, de contradictions, de frustrations, etc. qui crée le mouvement. Mirmanda a l'ambition d'être une revue “acentrique” de la Catalogne du nord. “Catalogne du nord” pour dire seulement Catalogne et Nord, pour ne pas l'enfermer dans un territoire cadastré, pour laisser ouverts les passages. Camí de Perpinyà, voilà l'adresse... Pour ne pas oublier non plus que le nord ne s'arrête pas là, pas plus que le sud à Barcelona. Pour cela Mirmanda se dit: revue de culture. Ni académique, ni locale, ni érudite, ni folklorique, etc., ni même “culturelle”. De culture. D'une culture qui s'affiche dans son acception la plus classique, la plus universalisante, la moins ethnographique.
Si c'est une témérité, elle correspond au sentiment et à l'état d'esprit de ses promoteurs. L'impatience du “maintenant ou jamais”, qui touche chaque génération à son tour, les a réunis; ils se retrouvent dans un même élan, et dans une nouvelle manière de travailler ensemble, produit de la variété de leurs formations et de leurs trajectoires personnelles.
Mirmanda exprime une volonté, affirmée depuis et sur ce “nord”: de le sortir des définitions strictement territoriales, d'envisager les choses, les gens, les discours, les œuvres… produits dans ce pays non pas tant sous l'angle de leur appartenance, que sous l'angle du sens qu'ils portent – non pas seulement pour nous et notre pays, mais aussi pour tout ce qui n'est pas nous ni notre pays.
Voilà la première inquiétude qui nous a conduit sur le chemin de Mirmanda. La vieille cité mythique, pétrie de nos rêves et de nos désirs, deviendra ainsi une agora de la diversité, un emporium d'idées où les lecteurs sont invités à participer.
La deuxième a été de rendre compte de la réalité de la recherche et de la vulgarisation culturelle dans ses langues quotidiennes, française et catalane. Le bilinguisme de Mirmanda n'obéit à aucune règle, à aucun objectif d'officialisation ou de parité: les articles paraîtront dans un langue ou dans une autre, jamais en double version. C'est cela la réalité de ce pays: la capacité à dominer deux langues, comprendre deux mondes, deux cultures, et savoir y circuler.
Et en troisième, un pari. La revue Mirmanda se propose clairement et décidément de rassembler personnes, institutions, groupes, entités,… et, peut-être, faire émerger de la collaboration et des échanges, un projet plus large.