18 d’octubre 2011

Assajos sobre la frontera

Els llibres Observant les fronteres, veure el món i «L’afrontera. De la dominació a l'art de transgredir [Afers] reflexionen sobre les relacions entre territoris i sobre la construcció de la UE. Els autors tracten tant les implicacions culturals, lingü.stiques i socials com les econòmiques.

El grup Mirmanda estrena col·lecció pròpia dins de l’Editorial Afers amb un díptic, dos llibres germans que analitzen la frontera des de múltiples punts de vista. Segons explica el seu coeditor, l’historiador Òscar Jané, Mirmanda va nèixer l’any 2006 com un projecte de revista «amb vocació extralocal, amb un equip que toqués temes universals des de Perpinyà, des de Figueres i d’altres localitats. A partir del tercer o quart número hem adoptat la noció de la frontera com un tema d’estudi principal».
Mantenir la revista va fer que es generés un grup d’estudiosos cada cop més eclèctic, que es va consolidar amb diverses trobades i amb les jornades Observar les fronteres, veure el món, que han tingut com a resultat un llibre homònim. Dels dos volums editats, aquest representa la vessant més pràctica. Per a Jané, inclou articles amb un ventall temàtic tan ampli «que poden interessar a qualsevol: tracten d’art, de llengua, de comerç, d’euroregions, de les fronteres marítimes i la pesca… La idea és que cada lector hi trobi realitats pròpies, o al menys respostes possibles a preguntes del seu entorn». Entre els vint-i-un textos inclosos s’hi poden trobar des de mirades a l’abadonament administratiu del patrimoni mediambiental de La terreta (Ribagorça) a una anàlisi dels fluxos humans, laborals, econòmics i culturals que es deriven de la particular situació de Ceuta. També s’analitzen i es confronten models d’administració pública que poden ser eficients en un context de retallades: «Ara ens preguntem perquè serveix un eurodistricte, però desconeixem que és una entitat força petita que facilita que Figueres i Perpinyà posin coses en comú».
A l’altre volum, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir, predomina un enfocament més teòric. El filòsof Hervé Fischer, per exemple, reivindica la necessitat d’un mite que «conciliï els mites de la unitat i de les diferències (...), que reconciliï ètica planetària i diversitat cultural». Per a alguns dels participants, les fronteres haurien d’eliminar-se, per a d’altres, no són intrínsecament negatives. Segons Jané, «les visions discrepants, fins i tot contraposades, són molt útils. I aquest tema admet múltiples perspectives. Al món universitari normalment els projectes s’acaren des d’un àmbit, però nosaltres hem sentit què poden explicar sobre la frontera un geògraf italià, un economista alemany, un sociòleg quebequès...».

Futurs possibles d’Europa

Sembla especialment interessant analitzar les relacions transfronteres des de Catalunya, i més en un marc de construcció europea vacil·lant. Potser la cultura catalana podria trobar més facilitats en una estructura comunitària que dins de països centralitzadors. Però a parer de l’historiador, això dependrà de «cap a on vagi la UE. Si el model és de predomini dels estats tot és més complicat per la tendència que han mostrat Espanya o França. Però hi ha gent al continent que entèn perfectament que la nostra llengua pot ser un pont lingüístic entre ciutats, que valora tot allò que pugui relligar col·lectius. I des de Mirmanda no podem decidir, però veiem algunes coses i les posem sobre la taula. Per pensar-hi a nivell teòric, però també per donar respostes a problemes que vivim actualment».
El projecte europeu passa per un moment delicat. Mentre les antigues fronteres perden importància, l’agència FRONTEX evidencia la intenció de blindar la UE perquè no hi accedeixin ciutadans d’altres països. Per a Jané, en tot cas, els antics espais s’han de reformular i s’ha de veure «què poden aportar les fronteres intraeuropees, que jugaven el paper de barreres i ara han de convertir-se en frontisses de desenvolupament. És una decisió política. Si vols fer acords amb altres societats europees, els fas».
Malgrat la creació d’euroregions i eurodistrictes, la col·laboració entre territoris de diversos estats segueix creant recels. Jané esmenta la inexistència d’una comunicació directa i eficaç entre dues ciutats amb evidents relacions lingü.stiques: «Molts pensen que l’aliat natural de Tolosa és Barcelona i no París. En canvi ara parlem d’un AVE fins a Montpeller i seguim oblidant-nos de Tolosa quan és un centre de la indústria aeroespacial ». Segons l’historiador, de vegades el conflicte és interior, i les fronteres autonòmiques tenen més importància que les que separen països. Per això acaba afirmant que «el que pesa no és la línia del mapa, sinó el que s’ha anat projectant des de l’àmbit polític. Al final compta la frontera interior de cadascú, la manera com cada individu la interpreta. El cas de la Cerdanya és evident, no existia una frontera psicològica fins que el franquisme la va crear».

Ignasi Franch
El Triangle, 1.032 (7-X-2011), p. 52