Mirmanda i els "Peus Negres" al suplement de cultura "Presència"

 El darrer exemplar del suplement Presència dedica el seu dossier al tema dels "Peus Negres". La publicació s'inspira en la revista Mirmanda, uns mesos després de la seva aparició i dedicació del volum exclusivament al tema. És, per a nosaltres, un fet pel qual estem enormement satisfets. Era, per primera vegada, en el cas de Mirmanda, una visió de conjunt dels Països Catalans, des dels orígens (País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord), fins als fets viscuts socialment i culturalment, o bé els retorns o vivències a partir de la II Guerra Mundial. Tot plegat tenia el sentit del 50è aniversari després de la independència d'Algèria, el 2012, raó precisament per la qual Mirmanda decideix dedicar-hi el número. Presència reprèn la idea dels Països Catalans amb dos textos complementaris, un dels quals analitza de manera pertinent el fet valencià; i un altre que mira d'aportar elements del Rosselló actual i els seus Peus Negres il·lustres (el seu batlle) i la nova entitat documental que li és dedicada en un espai simbòlic per a la història del país.
La revista Mirmanda, una de les poques "supervivents" o renaixents de la cultura septentrional del país -recordem que la Catalunya del Nord ha tingut una llarga i extensa tradició en publicacions i impremta al llarg del segle XIX i XX-, i que recull de manera simbòlica el llegat de la fa temps desapareguda i pionera "La Clavellina", dedica els seus esforços des de fa 8 anys, a analitzar, tractar i difondre temes i persones, accions i fets culturals (que tant poden tenir a veure amb la filosofia, l'art, l'economia, la llengua o el fet fronterer, entre altres). Alhora, s'esforça en fer-ho de manera natural, amb treballs de qualitat i amb una visió "ultralocal", és a dir, amb temes de país que transcendeixen cap a interessos majors. En són un exemple els volums dedicats al filòsof Joan Borrell i que el mateix filòsof Jacques Rancière, referent mundial actual, va entendre com imprescindible, o bé la reflexió al voltant de la figura de l'important crític d'art Pierre Restany (Pere Restany), originari del Vallespir, i on s'analitza el seu interès natural pel país i la seva qualitat professional.

Amb aquesta "influència" sobre el Presència del passat 14 d'abril, una data que tampoc pot passar per alt a les persones del projecte Mirmanda, que precisament van dedicar un especial "República sense république" l'any anterior, arriba en un moment en què més que mai els ponts d'enteniment entre "nord" i "sud" són necessaris. Però cal que siguin uns ponts sòlids, de qualitat i profunds. Cal superar la tradicional solidaritat militant, molt i enormement necessària durant anys, sobretot al segle XX, però que ara mateix només aporta una visió esbiaixada de la realitat del Nord cap al Sud. Possiblement hi hagi una necessitat, una voluntat de lectura còmode sobre això, però tot plegat porta a efectuar una reflexió profunda sobre el sentit del territori, dels espais locals, culturals i històrics del país català. És per això, que més que mai, entitats com TV3 (o Televisió de Catalunya), la Generalitat de Catalunya, instituts de recerca i cultura (sobre llengua i humanitats, sobre ciències o economica, han de tenir en compte el què existeix al país: potenciar el país a partir del territori, de les persones, de les idees. I no pas potenciar un centre desvirtuat de país. L'exemple de la televisió és clar, ja que tots volem una entitat de difusió potent, no pas milers de petits centres de distribució aliens d'una referent de primer ordre. El mateix succeeix amb la premsa escrita: el fet de produir i publicar premsa en català, premsa periòdica, no ha d'eximir la recerca de la qualitat, de l'ètica professional, dels millors referents a nivell local i territorial. Cal superar, doncs, l'etapa dels abanderaments per a obtenir el que ja sabem que llegirem. Cal donar el relleu a persones que, formades i amb homestedat, escriguin, difonguin, i facin arribar arreu del país, allò altre que desconeixem, ens agradi o no, sigui la realitat que imaginem com tot el contrari.
El darrer Presència és un bon especial al qual Mirmanda aporta l'essència, la de tot un país que des de 1830 fins a l'actualitat ha viscut entre contradiccions i exilis, entre un món comercial potent i ponts esquinçats. El "rastre" de Mirmanda és i segueix sent el de treballar pel país, amb la complicitat de tots/es aquells/es que volen contruir un referent cultural universal a partir del territori, amb tothom, sumant, i no pas ignorant els detalls que fan gran la nostra cultura: la feina de tots i cadascun de nosaltres, en cadascuna de les nostres professions.

Oscar Jané & Eric Forcada

Directors de la revista Mirmanda