* * *
No és una cosa nova, pero tampoc tan llunyana. Parlar
dels Països Catalans des de Mirmanda és quelcom de natural, d’útil. Tanmateix,
el seu sentit ha evolucionat. Ha nascut i ara està decidint si segueix el seu
camí o si ha de canviar. Mirmanda observa,
assaja una història, la de tots alhora, la d’uns territoris amb poesia pròpia. Lluny
de les definicions ofensives o sense sentit, les aportacions que s’agrupen en aquest
número no són un compendi, sinó un assaig d’idees, de pensaments, tots a una,
fins i tot si deixen de dir el mateix. En el camí de l’interior cap enfora, del
món local dins una mirada global, el pas de la frontera ens havia dut a mirar
el cas dels exiliats d’Àfrica. No pas uns exiliats qualssevol, sinó uns
neoexiliats d’una casa, la que creien seva, esdevinguda una imatge, un mite. En
aquest mite s’hi retroben persones, famílies senceres que, vingudes dels quatre
cantons dels Països Catalans, ens van dur a parlar-ne, sense embolcalls polítics,
sinó humans. Tot avançant en la mirada des del nord estant, les mirades d’aquestes
persones, la seva llengua, les seves tradicions, les seves arrels tenien totes
un espai comú. En la majoria dels casos, la (re)trobada al nord, a la Catalunya
del Nord, o bé directament a casa de cadascú; en la majoria dels casos, la
cultura i la llengua han estat oblidades per l’efecte atracció-recompensa de la
«nació mare», tot i aflorar en cada racó. Els Països
Catalans es retrobaven doncs en el viatge a Ítaca dels posteriorment anomenats «Pieds-noirs»...
I és d’aquests Països Catalans que, gairebé cinquanta
anys després dels famosos escrits de Joan Fuster, volem parlar. Parlar com a símil
de l’observació, que no de l’observança. Analitzar com a mostra de crítica i
autocrítica, però també de la lògica sense pors. El cas dels Països Catalans no
és únic, però és ben bé característic al món. Això ha suscitat i suscita dia a
dia malentesos, crítiques, desafeccions i desconfiances. I tot i així, sobreviu
amb el temps. Les lectures canvien, i aquella que significava la llibertat i la
unió als anys seixanta del segle XX, és ara una declaració de principis, la de
la queixa sistemàtica, la de la lluita contra el sistema. Per a d’altres,
aquesta lectura passa sempre —o només— per la llengua. Aquella que, acceptant
les seves diferències i vessants, és viscuda i emprada, i exerceix de mirall
comú, de pont d’enteniment, de referent cultural i social; és la tranquil·litat
del concentrisme humÀ. Negar-ho És, simplement, donar-li raó de ser, fer-la
viva. Fer viu el significat mateix dels Països Catalans. Un xoc, però, que arriba
en les lectures polítiques, degradades i velles, d’altres èpoques en el
present. Però, política essencialment. Calia, però, una nova —i diferent—
lectura, una lectura d’idees, de reinvencions del moment i que, pur atzar, coincideix
amb un moment polític certament excepcional.
Els fets polítics que tenen lloc ara mateix al Principat
de Catalunya no passen desapercebuts a ulls del món. Sí que ho són,
aparentment, les demandes dels quatre racons dels territoris de parla catalana.
O no. Els altaveus agafen forca i la societat alça la veu. Les lletres escrites
són les que perduren, però no pas les que fan la història. I la història és la
de tots. I així vam encetar, ja fa un temps, el camí de Mirmanda, amb atreviment i sense a prioris sobre la lògica territorial.
Una lògica que comença i passa pel nord, però que troba refugi a Andorra, a les
Illes Balears, al País Valenci`pa o a parts de la Franja. I al Principat —Catalunya,
a seques, diran ja molts— a parts desiguals, amb necessitats ben diferents, amb
demandes solapades.
Aquesta vegada, la mirada mirmandiana ofereix alhora una
reflexió en el seu conjunt gràcies al projecte i a la reflexió que ens ofereix
Jordi Puig. Un projecte que, tot agrupant la mirada de bessons —idèntics,
similars, diferents, rars— es plasma en aquest número de Mirmanda, com una metàfora de les similituds i diferències de tots
els territoris que componen —com a mínim, en l’esperit de qui així ho creu— els
Països Catalans. En l’àmbit creatiu, Puig ha realitzat projectes en format expositiu
o de publicació. L’any 2003 encetà sèries de retrats, com la que aquí ens
acompanya. D’aquesta manera, fotografia col·lectius diversos mitjancant
trobades ja establertes, o bé s’inventa nous col·lectius a partir de fets
espontanis i convocatòries festives, amb una intencionalitat que va més enllà del
resultat fotogràfic. Fa i desfà una unió significativa entre artista i objecte de
retrat, entre persones i persones, en un espai fet seu en la majoria dels
casos, el de l’Empordà. Un territori que desvetlla els mites de bona part d’un
món, el català, que travessa ara per un moment que, potser efímer, quedarà a la
retina de qui està a l’altra banda de la càmera, a l’altra banda de les lletres
impreses, en el costat de qui viu i actua d’acord amb el seu món, el del segle XXI.
Índex
Editorial
Dossier
Els Països Catalans. Assaig / Les Pays
Catalans. Essai
Assajar el concepte
Mariona Lladonosa Latorre
Catalanitat(s) als Països Catalans
Antoni Abat
Clàusules constitucionals contra els Països
Catalans
Ramon Sistac
Coromines «revisitat».
El que s’ha de
saber de la llengua catalana 63 anys després
José Enrique Gargallo Gil
Les terres de llengua catalana a la llum d’un
parell d’obres imprescindibles
dins la catalanística i la romanística
Oscar Jané (compilador)
Països Catalans: Jaume Vicens Vives i Joan
Fuster
Disseccions
Antoni Pol i Solé
El plurinacionalisme polític català i la via
andorrana
Martí Crespo
Punt[cat] i seguit
Jaume Comas
El teatre català: una necessitat nacional
Bàrbara Schmitt Solà
O cantem o desapareixem. La glosa i els Països
Catalans
Mirades Viscudes
Xavier Serra
L’editor Vicent Olmos i la historia de la
revista Afers
Epílegs
Enric Pujol
Els Països Catalans i la (hipotètica)
independència
del Principat de Catalunya
Víctor Labrado
Els Països Catalans (entre)vistos des del País
Valencià
Joan Peytaví Deixona
Pensar i viure els Països Catalans...
del seu
nord estant, d’arreu essent
Vària
Frederic Barberà
Nostàlgia colonialista i repressió traumática
en l’obra de Joan Daniel Bezsonoff
Łukasz Galusek
Els polonesos i els altres.
El tracte de la
història i la memòria en el segle XXI
Resums
* * *
Mirmanda es pot trobar a les llibreries del país i també online a la web de l'editorial Afers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada