07 de març 2016

Un llibre analitza la relació entre frontera i memòria - novetat 2016 Mirmanda/Afers

Article al Punt Avui diari, del 5 de març de 2016.

Un llibre analitza la relació entre frontera i memòria

  •  ‘Una memòria compartida' estudia el paper de la frontera francoespanyola en el record dels catalans del nord del sud
  • Aquest volum col·lectiu està coordinat per Enric Pujol i Queralt Solé 




La memòria col·lectiva ha adquirit molta notorietat en els estudis històrics. Aquesta tendència historiogràfica la van encetar els set volums de Lieux de memórie, publicats del 1984 al 1993. Dirigida per l'historiador francès Pierre Nora, l'obra estudia els elements simbòlics que configuren la memòria col·lectiva de França.
A Catalunya, el pioner d'aquest estudis és Albert Balcells, amb el llibre Llocs de memòria dels catalans (2008). A finals de l'any passat, el grup Mirmanda , que edita la revista transfronterera del mateix nom, va impulsar una obra col·lectiva que vol continuar i ampliar l'aportació de Balcells. Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud , el llibre coordinat per Enric Pujol i Queralt Solé, ofereix una mirada sobre la construcció de la memòria i els seus símbols als Països Catalans.
Els tretze autors que escriuen a Una memòria compartida reflexionen –ja sigui des de la història, la sociologia o la història de l'art– al voltant de la memòria col·lectiva catalana. Fan un èmfasi especial en el paper que hi juga la frontera francoespanyola, que separa el Principat de la Catalunya Nord. Una divisòria que Enric Pujol defineix com una “afrontera”: malgrat les lògiques dels estats francès i espanyol, que han volgut bastir projectes nacionals homogenis més o menys reeixits, s'ha mantingut la comunitat cultural catalana a banda i banda dels Pirineus. El llibre mira d'esbrinar, precisament, com és que aquesta comunitat ha subsistit al llarg dels darrers segles malgrat que ha estat dividida entre dos estats, i conclou que un dels factors primordials que ho expliquen, junt amb la llengua, és la memòria compartida. Un pòsit comú que s'ha preservat gràcies a l'acció cívica i militant i a les institucions d'autogovern, en els períodes en què n'hi ha hagut. Pujol destaca la importància de la memòria col·lectiva en la situació política actual a Catalunya. “Perquè hi hagi una consciència nacional, hi ha d'haver una memòria compartida”, afirma.
El llibre apareix en un moment en què les fronteres a Europa tornen a estar d'actualitat. Arran de la crisi dels refugiats, la Unió Europea aplica de nou controls duaners i restringeix el lliure trànsit de persones. Es blinden les fronteres exteriors de la Unió i es tornen a alçar les interiors: l'ideal transfronterer de Schengen s'esvaeix. Els autors s'interroguen com afectarà tot això la memòria compartida dels europeus, com es recordaran la crisi humanitària i les seves conseqüències. Sigui com sigui, constituirà un tema central per a l'estudi de la memòria a Europa.

 

 

NOVETAT «Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud», Enric Pujol i Queralt Solé (eds.), Mirmanda-Ed. Afers. 2016.

Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud (Afers/Mirmanda), vol remarcar l’existència d’una memòria compartida pels catalans, més enllà de divisions polítiques i administratives. La importància d’aquesta memòria comuna és fonamental per tal de poder parlar de nació. Ho és, d’important, per al cas català, com ho és també per a qualsevol altra realitat nacional o estatal.
De fet, l’estudi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i altres científics socials d’aquests darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria), referida a la República francesa i publicada en set volums en el període 1984-1993. Aquesta obra, que implicà un gran nombre de col·laboradors, va intentar analitzar com aquesta memòria col·lectiva es nodria, es reproduïa i s’expandia a partir d’uns indrets, uns «llocs» molt concrets destinats a aquesta finalitat. Segons els responsables d’aquell projecte, tan «llocs de memòria» eren els monuments i les commemoracions com el mateix territori, els símbols, l’aparell de l’estat, la llengua, les tradicions i costums, els arxius, els manuals escolars, els llibres, la gastronomia o els cafès. El ventall era amplíssim. L’impacte de l’obra fou fulminant, sobretot perquè el que s’havia fet en el cas francès era extrapolable a d’altres realitats, ja fossin estats constituïts o nacions no reconegudes internacionalment com a tals.
A Catalunya, el primer a aplicar els criteris de Pierre Nora fou Albert Balcells, amb la seva obra Llocs de memòria dels catalans, que va rebre el premi Carles Rahola d’assaig i que es va publicar el 2008. El llibre s’inscrivia en una reflexió sostinguda per l’autor al llarg dels anys sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Per això hem pensat que era la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum.
El nostre propòsit ha estat el de realitzar un aplec d’estudis que constituïssin una aportació útil en l’anàlisi d’una temàtica que per a nosaltres, els catalans, esdevé indefugible. Naturalment, no podíem abordar un treball de l’abast del que va dirigir Nora, però sí que, a partir d’uns escrits que tractessin aspectes concrets, hem volgut mostrar l’amplitud de punts d’interès que pot tenir la qüestió.
D’entrada, hem partit del mateix territori com a memòria. Una temàtica clau en el cas català, sobretot a l’hora de fer-ne una consideració de conjunt. No hem volgut desatendre, però, espais especialment emblemàtics. I, juntament amb el territori, les persones. Vistes, però, des d’una perspectiva dinàmica, en trànsit i en situacions límit, com són els moments de guerra i exili.
En un segon bloc, apleguem els estudis que fan referència a la transmissió d’idees, al paper de la fotografia, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria. Uns àmbits també compartits enllà de fronteres.
Els autors del escrits són persones que coneixen bé la matèria tractada i que s’han esforçat per fer uns treballs sintètics, rigorosos i que despertin la curiositat del lector. No en va, una altra de les principals finalitats del llibre ha estat la d’estimular nous treballs sobre la qüestió o, per què no, un treball de conjunt sobre els Països Catalans.
Enric Pujol
Queralt Solé
* * *
Índex
Enric Pujol i Queralt Solé
Introducció. Una memòria compartida.
Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud
Albert Balcells
Pòrtic.
La memòria col·lectiva i la història de la memòria
I
Territori, persones i memòria
Enric Pujol
La memòria de la nació, la nació com a memòria
Antoni Pol
Andorra, un lloc de memòria
Pep Vivas
La memòria social i la Cerdanya:
alguns elements de connexió
Miquèl Ruquet
Memòria dels passos transfronterers a Catalunya
durant la Primera Guerra Mundial
Jordi Font
Escenaris liminars, exili i memòria.
Algunes reflexions des d’un museu a la (post?)frontera
Eric Forcada
Perpinyà com a lloc de memòria a través de les imatges
d’Auguste Chauvin
II
Idees, cultura i memòria
Albert Testart
Diferents valors republicans per a diverses repúbliques
Marc Sogues
«La terra que guarda els records…»
L’alta Garrotxa com a lloc de memòria a La punyalada de Marià Vayreda
Mariona Seguranyes
L’art, una memòria compartida, de Picasso a Dalí
Erola Simon i Lluís Obiols
L’arxiu, font per a la construcció de la memòria col·lectiva:
el cas de la Cerdanya
Marta Rovira
Els llocs de memòria com a símbols nacionals. Entre fronteres