22 de març 2019

Debat-Presentació a ANDORRA - Exili(s) i república catalana - 27 de març 19h


La llibreria La Puça, la Societat Andorrana de Ciències i el grup mirmanda us conviden

Dimecres 27 de març de 2019 a les 19h
a la presentació-debat
Exili(s) i república catalana
vista des de Mirmanda


 arran de la presentació del número 12-13 de la revista de cultura mirmanda

a la Llibreria La Puça
(Carrer de la Vall, 18. Andorra La Vella. Tfn. +376.827.726)
Hi intervindran:

Antoni Pol i Solé (arquitecte i membre de la SAC)
Oliver Vergés (editor i membre de l’IECAU)
Oscar Jané (codirector de Mirmanda)

Al final de l’acte, servirem una copa de vi
+ info: http://mirmanda.blogspot.com i www.mirmanda.com

19 de març 2019

Presentació-debat a Perpinyà, dijous 21 de març de 2019


El Casal de Perpinyà, la Llibreria Catalana i mirmanda
us conviden Dijous 21 de març de 2019 a les 19h
 
a la presentació-debat

La república catalana vista des de Mirmanda 

arran de la presentació del número 12-13 de la revista de cultura mirmanda

a la seu del Casal de Perpinyà
(23, avinguda del Liceu, Perpinyà. Tel. 04.68.55.47.90 / elcasalperpinya@gmail.com)

Hi intervindran:
Enric Pujol (antic director de la Casa de la Generalitat)
Joan Peytaví (historiador i filòleg)
Oscar Jané (codirector de Mirmanda)

Hi sou tots/totes convidats/des!!


22 de gener 2019

«Filferros a Europa», per Salvador Vendrell


 Un dia us vaig explicar que Mirmanda, ara, és una revista, però que fa molt de temps era una ciutat més antiga que Barcelona situada al Rosselló, a la Catalunya no espanyola, a l’estat francés. Era un indret de fades que segurament va ser destruït per un tsunami de la mar que només ens deixà unes restes de monuments megalítics i penya-segats d’argila roja que deurien ser les xemeneies de les fades. Jacint Verdaguer en el seu poema èpic Canigó ens en donà notícia: «Quan Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l’han aixecada, que de pedra amb glavi tosch quant los veyan dintre’l bosch, fins los roures tremolaven».
 
Ara, però, Mirmanda és un grup de pensament i una revista de cultura dirigida per Òscar JanéÈric Forcada, escrita majoritàriament en català que s’ocupa de temes de filosofia, història, socials, art..., fent de temes locals un element d’estudi universal. Com que el meu amic Vicent Olmos és membre del consell assessor de la revista, m’ha fet arribar el número 12/13, D’Argelers a Calais i Brussel·les Els no-llocsde l’exili. La república catalana, que compta amb interessants articles que són d’una actualitat extrema, com un poema de Joan Brossa: «Subratlla la raó qui no la té/ la pols ressona damunt l’estructura,/ i mar i terra mostren la juntura/ girada per la sang i pel diner.»
(...) 
ARTICLE SENCER A: https://editorialafers.blogspot.com/2019/01/filferros-europa-per-salvador-vendrell.html?fbclid=IwAR3KqvF6ms00gSaGEYpclB3MiD-XGpslqALTZFa4ct3K1rK9qIaSwz8HhCk 

«Un nou número de ‘Mirmanda’, d’Argelers a Calais»


Quan fa pràcticament dos anys vam decidir dedicar els mesos a debatre i parlar de fets essencialment humans i terribles que estaven succeint al nostre voltant, com ara l’arribada massiva de persones fugint de la guerra i la misèria a Síria i a d’altres indrets, i la forma com Europa els estava acollint, el nostre primer pensament ens va dur a 1939: Argelers. Argelers com a símbol de diversos despropòsits: el de la mateixa guerra, el del drama de l’exili i la fugida, però també el de la reacció política o, més aviat, el de la negació de la dimensió del succés. El fet de saber que aquella arribada de republicans del sud, que havia anat fent-se amb comptagotes fins llavors, es podia convertir en una allau humana de dimensions desconegudes i difícils de gestionar. I així va ser. Tanmateix, entre ésser desbordat i la reacció de menysteniment hi ha un fossar molt gran, massa gran. I aquelles imatges que, durant un temps, massa poc temps segurament, han omplert actualment les pàgines dels diaris i de la televisió, de persones refugiades, amuntegades o en condicions de vida pèssimes i miserables a Calais el 2015 i aquelles que els catalans mantenim a la retina de l’Argelers de febrer de 1939, no hi ha gaires diferències. Potser la diferència major és que ara no hi ha un Argelers, sinó que n’hi ha molts, diversos i repartits a les portes filferrades d’Europa, una Europa que nega el que és una evidència.

ARTICLE A: https://editorialafers.blogspot.com/2019/01/un-nou-numero-de-mirmanda-dargelers.html?fbclid=IwAR00etcEocd0pnNcLSMJu3jfSdrIWoI_ROkS6OHxQ11_zM8pnTcs2L0er98

Nou Mirmanda (12-13): "D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no-llocs de l'exili · La república catalana"

Sem molt contents de comunicar-vos la nova publicació de la revista Mirmanda 12-13, un número doble amb el títol "D'argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no-llocs de l'Exili | la república catalana".
Compta amb un assaig fotogràfic magnífic de Francesc Guillamet.
Ja es pot adquirir a les millors llibreries del país!!

"D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no-llocs de l'exili · La república catalana"
ISBN  978-2-9566098-0-3
ISSN: 1957-0201.
Preu: 15€
146 p.

Índex: D'argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no-llocs de l'Exili | la República catalana / Editorial / Dossier: Part I – Els no-llocs de l’Exili: Daniel Gamper: Tanatopolítica a les fronteres / Joan Enric Campà i Molist: Identitats, fluxos migratoris i límits fronterers / Neus Arnal Dimas:Els no-llocs de frontera / Gessamí Olesa Sancho: Les fronteres com a lloc de no-dret / Rocío Ruiz: Els exilis catalans a Mèxic: tres generacions, moltes històries i cap retorn definitiu / Part II – La República catalana: Xavier Diez: La ruptura [+ cronologia] / Joan Peytaví Deixona: Catalunyes, del Nord i del sud, França i Espanya. Reflexions sobre el procés de la república catalana vist des de l’altra Catalunya històrica / Joan-Francesc Castex-Ey:«El procés»: quina solidaritat nord-catalana? / Joan-Lluís Prat: Referèndum és democràcia / Anna Pi i Murugó: La lluita per la independència de Catalunya des de l'exterior i les ANC exteriors. Una mirada des de la perspectiva transnacional (el cas de Mèxic) / Part III – In Memoriam: Enric Pujol: Manuel Costa-Pau, imprescindible / Vària (Part IV): Mercè Rius: L’endemà de la filosofia / Resums / Fotografies: Francesc Guillamet.