22 de gener 2019

«Filferros a Europa», per Salvador Vendrell


 Un dia us vaig explicar que Mirmanda, ara, és una revista, però que fa molt de temps era una ciutat més antiga que Barcelona situada al Rosselló, a la Catalunya no espanyola, a l’estat francés. Era un indret de fades que segurament va ser destruït per un tsunami de la mar que només ens deixà unes restes de monuments megalítics i penya-segats d’argila roja que deurien ser les xemeneies de les fades. Jacint Verdaguer en el seu poema èpic Canigó ens en donà notícia: «Quan Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l’han aixecada, que de pedra amb glavi tosch quant los veyan dintre’l bosch, fins los roures tremolaven».
 
Ara, però, Mirmanda és un grup de pensament i una revista de cultura dirigida per Òscar JanéÈric Forcada, escrita majoritàriament en català que s’ocupa de temes de filosofia, història, socials, art..., fent de temes locals un element d’estudi universal. Com que el meu amic Vicent Olmos és membre del consell assessor de la revista, m’ha fet arribar el número 12/13, D’Argelers a Calais i Brussel·les Els no-llocsde l’exili. La república catalana, que compta amb interessants articles que són d’una actualitat extrema, com un poema de Joan Brossa: «Subratlla la raó qui no la té/ la pols ressona damunt l’estructura,/ i mar i terra mostren la juntura/ girada per la sang i pel diner.»
(...) 
ARTICLE SENCER A: https://editorialafers.blogspot.com/2019/01/filferros-europa-per-salvador-vendrell.html?fbclid=IwAR3KqvF6ms00gSaGEYpclB3MiD-XGpslqALTZFa4ct3K1rK9qIaSwz8HhCk 

Cap comentari: